ACTUACIÓ A L'AUDITORI JOSEP IRLA EL 10 DE SETEMBRE D'ENGUANY - Xavier Merino i Serra
El 10 de setembre, convidats per
l’Oficina del M. H. President Quim Torra, vam actuar a l’Auditori Josep Irla,
al final de la conversa sobre Antoni Desvalls, que mantingueren el M. H.
President Quim Torra i el comissari de l’Any Desvalls Marc Clotet.
El nostre Cor Maragall, dirigit per Sara Pujolràs, tancà l’acte
amb la interpretació de la Cançó de
beure, tradicional catalana, amb arranjament d’Enric Ribó i La presó de
Lleida, també tradicional catalana, amb arranjament de Josep Prenafeta. El nombrós públic aplaudí calorosament els nostres
cants.
Cloguérem l’acte amb el cant del
nostre himne nacional, Els segadors, també cantat pel públic que omplia
totalment l’Auditori.
Donat que molts cantaires, i suposem
que molts dels possibles lectors d’aquest escrit, desconeixen qui fou Antoni Desvalls
i de Vergós, a continuació hi posem un resum de la seva biografia.
ANTONI DESVALLS I DE VERGÓS
Nat al Poal, Pla d’Urgell, el
21 de febrer de 1666 i mort a Viena el 7 de juliol de 1724, enguany ha fet
tres-cents anys. Fou militar austriacista català, nomenat primer marquès del
Poal.
Fill d'Antoni Desvalls i de
Castellbell i d'Agnès de Vergós i de Bellafilla. Durant el regnat de
Carles II fou patge del privat de Joan Josep d’Àustria i
més tard ingressà a l'exèrcit, on assolí el grau de capità, juntament amb el
seu germà Manuel.
A la guerra de Successió es
posà a favor de l'arxiduc Carles i aconseguí posar l'Urgell, la Segarra,
el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l'obediència
austriacista el 1705. Per la seva lleialtat, el 1706 obtingué el títol
de vescomte,
i poc temps després, el de marquès del Poal. S'encarregà de la defensa de
Barcelona i va dirigir les campanyes de 1707 i 1710, i participà en la defensa
de Cardona el 1711.
Amb la declaració de la guerra a
ultrança formà, l'agost de 1713, el Regiment de cavalleria San Jaume, del
qual fou nomenat coronel, per a la lluita a l'interior del país.
Amb el nomenament de Rafael Casanova
i Comes com a Conseller en Cap de Barcelona, la ciutat canvià l'estratègia
defensiva duta a terme fins llavors, a l'espera d'ajuda exterior, per una
ofensiva en la qual se sortiria a l'atac dels assetjants, a més d'organitzar
un aixecament a l’interior del país per desgastar les línies
d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant Antoni Desvalls que dugué
a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat
amb els miquelets i el Regiment de cavalleria La Fe del coronel
Sebastià de Dalmau i Oller, amb les quals aconseguí la victòria a diverses
batalles contra els borbònics,
El gener del 1714 fou encarregat
d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la
Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven
la capital catalana i començà una campanya que va durar fins a la capitulació
de Cardona el 18 de setembre del mateix any, i que es desenvolupà sobretot a la
Catalunya central. Les zones muntanyoses del Bages, Moianès, Lluçanès i bona
part d'Osona foren escenari dels principals combats, que també s'estengueren
cap als Vallès, els Penedès, part del Maresme, etc. Una de les principals
batalles va tenir lloc a Talamanca el 13 i 14 d'agost del 1714, i provocà unes 600 baixes, entre
morts i ferits, a les tropes filipistes.
Quan Barcelona va caure, es
refugià al castell i vila de Cardona, d’on era governador el seu germà Manuel. Amb
ell i la guarnició de Cardona, i amb la major part dels oficials que havien
participat en l'exèrcit català de l'interior, va capitular el 18 de setembre
del 1714. Preferí l'exili, i s'embarcà cap a Gènova, i
després anà a Viena. Continuà com a comandant militar a Àustria i
el 1716 va
combatre els turcs a Hongria,
comandant una divisió imperial. El seu fill Manuel Desvalls i d'Alegre fou preceptor del
futur emperador Josep II, i el seu nét Joan Antoni Desvalls i d’Ardena,
un il·lustre científic.
Xavier Merino i Serra, 8 d'octubre de 2024
Fotografies cedides per l'Oficina del M.H. President Quim Torra
Dades biogràfiques d'Antoni Desvalls extretes de Viquipèdia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada