La Passió segons Sant Joan, de J.S. Bach - Ramon Moncunill

 

Dissabte 4 de maig, l’Auditori de Girona va acollir un dels concerts més esperats a Girona: La Passió segons Sant Joan, de J.S. Bach (1685-1750), interpretada per l’Orquestra Simfònica del Vallès i una massa coral de 180 veus.

La Passió segons Sant Joan és una de les obres més importants i transcendents del compositor alemany Johann Sebastian Bach. Escrita el segle XVIII, aquesta obra de música sacra retrata l’agonia, mort i resurrecció de Jesús, reflectint les seves emocions i patiment. La música de la Passió segons Sant Joan, basada en els capítols 18 i 19 de l’evangeli de Sant Joan, reflecteix la passió i el fervor del text bíblic amb moments d’intensa emoció i dramatisme,

La Passió segons Sant Joan és considerada una de les grans obres mestres de la música occidental. La seva profunditat espiritual, expressivitat musical i habilitat compositiva la converteixen en un veritable tresor de la música clàssica.

La Passió segons Sant Joan va ser composta per al servei de Vespres de Divendres Sant de 1724 i interpretada a l’església de Sant Nicolau de la qual Bach també era director musical.

 

Versió participativa de la Passió segons Sant Joan, amb dramatúrgia de Sergi Belbel

El Concert presentat a Girona, de grans dimensions, en format participatiu de veus gironines, va combinar la riquesa de la partitura musical –eix troncal del concert-  amb una narrativa –sobre textos de Sergi Belbel, declamada pels actors Meritxell Yanes i Enric López- que va posar èmfasi en la vessant més humana de Jesucrist i en la idea de l’amor tan característiques de la Passió segons Sant Joan.

Els cors que hi van participar van ésser: Cor de Cambra de la Diputació de Girona (com a cor base),  Cor Maragall,  Coral Xàntica,  Cor Filharmonia,  Polifònica de Girona i el Cor del GEiEG.

Els solistes: Elionor Martínez, soprano;  Eulàlia Fantova, mezzosoprano; Joan Francesc, tenor;  Josep-Ramon Olivé, baríton.

El Cor Maragall coprotagonista d’aquest concert. Un goig, una oportunitat, un luxe…

Una oportunitat com aquesta no ens la volíem deixar perdre i bona part dels cantaires del Cor Maragall ens vàrem apuntar a aquest esdeveniment. Vàrem començar a assajar de valent molts dissabtes a la tarda a partir del mes de novembre dirigits magistralment per l’amable exigència de la nostra directora Sara Pujolràs. Tot un repte, per la seva dificultat musical i el fet de cantar en alemany, però alhora un gaudir de valent en endinsar-nos en una obra musical que al llarg del temps no ha fet sinó créixer en la seva vàlua i prestigi;  i la il·lusió de poder cantar-la, en gran format, acompanyats per l’Orquestra Simfònica del Vallès.

A partir del mes de gener començaren –ja  a l’Auditori- els assajos de totes les corals que hi participàvem, magníficament dirigits per la professionalitat i simpatia d’Isabel Mantecón.

Després d’un darrer assaig amb el Director de l’OSV, Xavier Puig –que ens va motivar, enlluernar i exigir, en una perfecte simbiosi que tant li agraïm- ja va arribar “l’hora de la veritat”.

Quin goig, quin luxe, sentir-se protagonista, a dalt de l’escenari, d’un moment musical màgic. Emocionant!!

Ara, ja sols queda rememorar i fer present en la memòria i el record aquell dissabte musical entranyable i agrair al geni del compositor haver compost el miracle d’unes notes musicals que ja són eternes.

Ramon Moncunill Bernet, 6 de maig de 2024