SOBRE EL CONCERT DE MÚSICA SACRA D'ENGUANY
Com és costum des de fa uns anys el nostre Cor Maragall participà
el 23 de març, vigília del Ram, al concert de música sacra que organitzen
conjuntament la Junta de Confraries i la delegació de la FCEC de Girona. Ens
van acompanyar, com es habitual, el Cor de Cambra de Girona, dirigit per Antoni
Amorós, i la Capella Polifònica de Girona dirigida per Martí Ferrer.
Aquest concert gaudeix de molt bona acollida del públic gironí. Hi
pot influir que és com una entrada a la Setmana Santa gironina i, també, que
els tres grups que hi participem solem interpretar obres religioses d’estils i
compositors ben diferents.
El Cor Maragall, dirigit impecablement per Sara Pujolràs, va ser la
segona la formació que va actuar. El programa interpretat va ser:
Salve Regina, Franz Liszt
Bogoroditse
Devo,
Serguei Rakhmàninov
Nobody Knows, espiritual
negre harmonizat per Gian Paolo dal Dosso
Babylon’s
falling, espiritual negre harmonitzat per A. Clydwn & A.Jones
Com a cant comú tots els cantaires conjuntament vam cantar el coral
de Bach, Oh Testa Lacerada, propi d’aquests dies de Setmana Santa, dirigits per Antoni Amorós que és l’ànima
d’aquests concerts.
Per a informació dels lectors d’aquest blog transcrivim les
presentacions de les obres interpretades pel Cor Maragall:
Salve Regina
Ferenc Liszt (1811-1886), més
conegut com a Franz Liszt, va ser un pianista i compositor hongarès romàntic
molt popular. Va fer concerts per tota Europa i és considerat el més gran
pianista de la seva època. Després d’una vida sentimental molt desordenada i
tempestuosa s’establí a Roma l’any 1861, estudià teologia i rebé els ordes
menors amb la qualificació d’abat.
La Salve Regina que vam
interpretar la compongué a Roma el 1885, un any abans de morir, i amb la lletra
molt abreujada: Salve Regina, Mater
misericordiae. Salve Reina, Mare de misericòrdia. És una pregària carregada
de força i emotivitat en què el principal protagonisme dramàtico-musical recau
en el mot misericordiae.
Bogoroditse devo – Serguei Rakhmàninov
Aquest cant
és la sisena part de les conegudes Vespres de Serguei Rakhmàninov. Escrita amb
l’estil polifònic de la litúrgia ortodoxa russa, té un grau elevat de
romanticisme. Expressa amb gran bellesa un sentiment religiós molt profund. El
text és el de la col·lecta de la Sagrada Litúrgia de Nadal:
"Mare de Déu, verge, benaventurada Maria, alegra’t. El Senyor és
en tu; Tu ets beneïda entre les dones i beneit és el fruit de les teves
entranyes, car el Salvador ha nascut "per nosaltres". Traducció de mossèn Joan Solés, prevere de l’església
catòlica oriental.
Nobody knows
Babylon’s falling - CLYDWYN AP AERON JONES
La lletra d’aquest cant espiritual afro-americà diu simplement: Babilònia cau per no aixecar-se mai més. Pobra ciutat! És inspirada en la Caiguda de Babilònia en mans de Cir el segle VI aC que va permetre el retorn a Jerusalem de molts dels jueus que havien sofert el Captiveri o Captivitat. L’arranjament d’aquest autor argentí, a diferència de Nobody knows, és dotat d’un ritme que arrossega inevitablement cap al moviment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada