8 DE MARÇ - DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Els meus records de fa anys em diuen que abans aquesta data commemoràvem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Des del principi de la revolució industrial milers de dones de les classes populars es van incorporar al treball assalariat sense deixar, per aquest motiu, la responsabilitat de tenir cura de les persones de la família ni la d’assumir les feines domèstiques.
Les precàries condicions del treball industrial van fer sorgir, des de mitjans del segle XIX organitzacions femenines que lluitaven per la millora de les condicions laborals, com la reducció de l’horari laboral, la limitació d’edat de treball per a les criatures, la supressió del treball nocturn per a les dones, compensació econòmica per accidents laborals i presa de mesures per prevenir-los.
A l’origen d’aquesta diada hi ha la vaga femenina de les dones nordamericanes el 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, el 25 de març de 1911. En aquesta darrera hi treballaven unes cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones joves immigrants de les quals en van morir cent quaranta-dues.
El Dia Internacional de la Dona s’ha commemorat en diferents dates i va quedar fixat en el 8 de març el 1917 durant la Primera Guerra Mundial, per la vaga que les dones russes van fer aquest dia de 1917 i que va ser el començament de la caiguda del tsar.
Amb el ressorgiment del feminisme a finals dels anys seixanta i setanta del segle passat es va reimplantar la celebració d’aquesta diada i les Nacions Unides, el 1977, van establir el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona
No m’estenc més perquè totes aquelles persones a qui interessi aquest tema trobaran informació abundosa a internet.
El Cor Maragall ja es va adherir el 2023 a la commemoració d’aquesta diada mitjançant les xarxes socials en què opera i enguany s’hi afegeix també el bloc del nostre Cor.
I, com a complement de l'escrit, hi afegeixo el poema L'Elionor del gran poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol. L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.
Xavier Merino i Serra
He extret informació de
https://dones.gencat.cat/ca/detalls/Article/origen_dia_internacional
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_Internacional_de_les_Dones
La fotografia és extreta de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada