SOBIRANIA MUSICAL, LLIBRE DE VICENT TORRENT
El 21 d’octubre passat Vicent Partal, a Vilaweb, ens informava que la Universitat d’Alacant ha publicat el llibre Sobirania Musical del musicòleg valencià Vicent Torrent. Vicent Torrent és la cara més visible del grup Al Tall i el cervell darrere de tota una gran sèrie d’iniciatives relacionades amb la recuperació de la música tradicional valenciana i, en general, del conjunt dels Països Catalans.
Vicent
Torrent parla del paper de la música d’arrel tradicional i en les implicacions
que la seua recuperació i modernització ha tingut per als nostres països. Des
de recuperació d’instruments que eren a punt de desaparèixer, com és el cas de
la dolçaina valenciana, fins a la posada al dia de formats tradicionals per a
adaptar els temes i les lletres a avui i que siguen vàlids i funcionals.
UN LLIBRE DEL NOSTRE SUD – Miquel
Pujadó
Vicent Torrent
és una figura importantíssima de la nostra cultura, no solament perquè va ser
el pal de paller (juntament amb Manolo Elías i Miquel Gil) del grup Al Tall
d’ençà de la seva creació i l’autor de cançons adoptades per la col·lectivitat
com “Tio Canya”, sinó també pel seu treball constant a favor de la cançó i la
música populars del País Valencià, tot propiciant contactes i intercanvis amb
les altres músiques tant de la resta dels Països Catalans com de l’àrea
mediterrània. Ara, en Vicent ha publicat un llibre d’allò més interessant amb
un títol claríssim, Sobirania musical
(Publicacions de la Universitat d’Alacant), un títol militant en una època en
què se’ns fa passar bou per bèstia grossa i la pretesa globalització que ens
volen vendre no és sinó un altre nom de l’imperialisme cultural, anglosaxó en
gran escala i espanyol a una escala més reduïda, però no pas menys nefasta per
a la nostra realitat nacional.
El llibre
aplega una gran quantitat de textos d’extensions molt diverses i escrits al
llarg de diverses èpoques. Sens dubte el més notable és el primer “La música
tradicional i la identitat cultural”, on l’autor afirma i argumenta la
necessitat de desenvolupar les formes estètiques sonores i els recursos
expressius que ens arriben per tradició –no solament recuperar-les, sinó
desenvolupar-les: no es tracta de fer un museu, sinó a partir d’allò existent
per oferir noves propostes adaptades als nous temps i a les necessitats de la
societat actual, tot reivindicant una sobirania cultural que, necessàriament,
haurà d’esdevenir també política-. Torrent aprofita per a fer un repàs històric
d’aquest procés des dels temps erms del franquisme, quan es va crear, allà cap
a l’any 1969, l’equip València-Folk, inspirat pel Grup de folk del Principat, i
aviat es va veure clar que no n’hi havia prou amb reprendre les cançons dels
vis o adaptar al català les peces del folk nord-americà, sinó que calia fer foc
nou. Torrent ens explica com el grup Al Tall neix i es desenvolupa a partir
d’aquestes necessitats i ens explica també la creació de la Trobada de Música
del Mediterrani –amb les seves experiències de contactes i de fusió musical amb
músics i cantants d’altres latituds-, i com aquesta iniciativa va anar sent
devaluada pels partits polítics i va acabar desapareixent. Tot plegat, amanit
amb consideracions diverses sobre el perill de folklorització i la necessitat
de mantenir el patrimoni viu i en constant evolució, així com sobre la
necessària fidelitat lingüística.
Altres
articles estan dedicats a temes molt diversos: el concepte de “mediterraneïtat
musical” i els elements comuns dels llenguatges musicals d’aquesta àrea, la
relació entre la música culta i la popular, la desfranquització de la copla, la creació i el manteniment de la
Fonoteca de Materials,, els ritmes amalgamats en la tradició valenciana, els
Tallers de Música Popular i la seva dimensió pedagògica, l’absència de la cançó
i la música popular a la televisió, el cant d’estil, l’evolució de la dolçaina
com a instrument, l’impacte i la influència de la Nova Cançó... També hi ha
articles dedicats a l’obra d’Al Tall, com per exemple a l’agosarat (i no gaire
ben comprès) àlbum Toc i vares (1983) –amb el qual el grup abordava de manera
pràctica els mecanismes i improvisació en la música tradicional, tot creant noves
vares (o estructures) sobre les quals
crear nous tocs (o melodies), tot
evitant la fossilització de les formes- i a altres cantants, com Lluís Llach
(un article dedicat a la seva inflexió cap als sons tradicionals dins l’àmbit
mediterrani amb el disc Un pont de mar
blava de 1994) i, és clar, l’indispensable Ovidi Montllor-.
Es tracta
d’un llibre evidentment miscel·lànic i heterogeni, però si n’unim els elements
aparentment dispersos, obtindrem una visió lúcida i completa de la realitat
musical popular al País Valencià al llarg del darrer mig segle.
Xavier M. - 18 de febrer de 2022
Notes
La fotografia del llibre és del web de les publicacions de la Universitat d'Alacant
La de l'autor és extreta de Viquipèdia.
L'article reproduït parcialment de Miquel Pujadó, va ser publicat a la revista Serra d'Or, núm 757, de gener de 2023 i l'inserim al blog amb autorització expressa de l'autor i de la revista.
A https://www.youtube.com/watch?v=oitqoynHyU4 hi trobareu una entrevista molt interessant a Vicent Torrent i al mateix portal hi trobareu música d’aquest intèrpret i els seus grups, com ara la coneguda Tio Canya a https://www.youtube.com/watch?v=x396gNTGS_U o Romanç de cec a https://www.youtube.com/watch?v=Vxd7NjJt0jU
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada