STRAVISNKY I LA SARDANA - A.M. (1924)
De l’article
d’A.M. [autoria no identificada] a D’Ací i D’Allà (IV-1924). Stravinsky
va percebre a Barcelona afinitats entre la sardana i la khorovod, dansa
russa que també es balla en cercle. Després d’escoltar Juny, obra mestra
del gènere, va exclamar “més Garreta!”. Va dir que escriuria una sardana. Ho
explicava Joan Salvat a Revista Musical Catalana en una crònica
transcrita en aquesta secció (1-III-2017). El musicòleg Jaume Ayats ha
descobert un autògraf (imatge) on Stravinsky identifica la sardana amb la khorovod
del seu Ocell de foc. FICTA Edicions ha convocat ara el concurs de
composició titulat La Sardana d’Igor Stravinsky. Enguany fa mig segle de la
mort de Stravinsky (Sant Petersburg, 1882 - Nova York, 1971).
Igor Stravinsky (Viquipèdia)Igor
Stravinsky acaba de visitar-nos. Enfront de l’Orquestra Casals ha dirigit, com
tothom sap, algunes de les seves obres. Cal alegrar-se del fet, car ens honora.
La nostra Barcelona ha deixat d’ésser, musicalment, una ciutat endormiscada.
[…] Després de molts artistes que ja han parlat de nosaltres (Strauss,
Schindler, etc.), heu’s aquí que Fèlix Weingartner, el ben conegut kapellmeister,
acaba de publicar en el diari de Viena Neue Freie Presse dos articles
interessantíssims, i per a nosaltres agradosíssims, entorn de Barcelona,
ciutat florida (Barcelona, die Blumenstadt). El genial director d’orquestra
i notabilíssim escriptor i compositor parla, en el susdits articles, amb
evident simpatia, de la nostra ciutat, de l’Orfeó Català, del mestre Lamote de
Grignon, etc. Stravinsky, en fi, parlarà també ara de nosaltres, de la nostra
Barcelona, ja que també ens coneix. Sabem que ha quedat contentíssim de la
nostra acollida. S’engrescà també amb les nostres sardanes i ha promès
escriure’n alguna. I algú, ben conegut de nosaltres, l’ha ben documentat a
propòsit dels instruments de la nostra cobla. [...] Hi ha, certament, en el
fons de l’art de Stravinsky, una mena de primitivisme, d’impulsió cega, que no
s’atura davant cap fórmula, davant cap tradició, davant cap por. Dotat, d’altra
banda, d’una imaginació extremada, gairebé exasperada, el jove mestre rus
cerca, ultra la vida, sempre palpitant, la fastuositat. La fastuositat, les
coloracions riques que cercava ja Rimsky Korsakoff (el seu mestre
d’orquestració) i que fins trobava. Però Stravinsky és més ardit, més ardent
que l’autor de Sadko. L’obra de Stravinsky és extremadament variada. Cada
producció seva segueix, es diria, un nou ideal i fins uns nous procediments. I
la influència de Stravinsky és avui innegable. Dona lliçons de valentia. Però
el seguir-lo és, a voltes, potser un xic perillós. Car sols el geni pot
sentir-se absolutament lliure. Lliure, relativament!... [...]
Del recull de peces històriques que Josep Maria Casasús publica al diari ARA, 15 de gener de 2021
https://www.ara.cat/opinio/Stravinsky-sardana_0_2600739930.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada