STRAVISNKY I LA SARDANA - A.M. (1924)

  

 
Fotografia del diari ARA

De l’article d’A.M. [autoria no identificada] a D’Ací i D’Allà (IV-1924). Stravinsky va percebre a Barcelona afinitats entre la sardana i la khorovod, dansa russa que també es balla en cercle. Després d’escoltar Juny, obra mestra del gènere, va exclamar “més Garreta!”. Va dir que escriuria una sardana. Ho explicava Joan Salvat a Revista Musical Catalana en una crònica transcrita en aquesta secció (1-III-2017). El musicòleg Jaume Ayats ha descobert un autògraf (imatge) on Stravinsky identifica la sardana amb la khorovod del seu Ocell de foc. FICTA Edicions ha convocat ara el concurs de composició titulat La Sardana d’Igor Stravinsky. Enguany fa mig segle de la mort de Stravinsky (Sant Petersburg, 1882 - Nova York, 1971).   PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS

 Igor Stravinsky (Viquipèdia)


Igor Stravinsky acaba de visitar-nos. Enfront de l’Orquestra Casals ha dirigit, com tothom sap, algunes de les seves obres. Cal alegrar-se del fet, car ens honora. La nostra Barcelona ha deixat d’ésser, musicalment, una ciutat endormiscada. […] Després de molts artistes que ja han parlat de nosaltres (Strauss, Schindler, etc.), heu’s aquí que Fèlix Weingartner, el ben conegut kapellmeister, acaba de publicar en el diari de Viena Neue Freie Presse dos articles interessantíssims, i per a nosaltres agradosíssims, entorn de Barcelona, ciutat florida (Barcelona, die Blumenstadt). El genial director d’orquestra i notabilíssim escriptor i compositor parla, en el susdits articles, amb evident simpatia, de la nostra ciutat, de l’Orfeó Català, del mestre Lamote de Grignon, etc. Stravinsky, en fi, parlarà també ara de nosaltres, de la nostra Barcelona, ja que també ens coneix. Sabem que ha quedat contentíssim de la nostra acollida. S’engrescà també amb les nostres sardanes i ha promès escriure’n alguna. I algú, ben conegut de nosaltres, l’ha ben documentat a propòsit dels instruments de la nostra cobla. [...] Hi ha, certament, en el fons de l’art de Stravinsky, una mena de primitivisme, d’impulsió cega, que no s’atura davant cap fórmula, davant cap tradició, davant cap por. Dotat, d’altra banda, d’una imaginació extremada, gairebé exasperada, el jove mestre rus cerca, ultra la vida, sempre palpitant, la fastuositat. La fastuositat, les coloracions riques que cercava ja Rimsky Korsakoff (el seu mestre d’orquestració) i que fins trobava. Però Stravinsky és més ardit, més ardent que l’autor de Sadko. L’obra de Stravinsky és extremadament variada. Cada producció seva segueix, es diria, un nou ideal i fins uns nous procediments. I la influència de Stravinsky és avui innegable. Dona lliçons de valentia. Però el seguir-lo és, a voltes, potser un xic perillós. Car sols el geni pot sentir-se absolutament lliure. Lliure, relativament!... [...] 


Del recull de peces històriques que Josep Maria Casasús publica al diari ARA, 15 de gener de 2021

https://www.ara.cat/opinio/Stravinsky-sardana_0_2600739930.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro