PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT - Ramon Moncunill

                     

El Cor Maragall a la Processó del Sant Enterrament

Stabat Mater dolorosa, iuxta crucem lacrimosa dum pendebat Filius…

 

Quina gran oportunitat vàrem tenir enguany el Cor Maragall de poder participar a la Processó del Sant Enterrament de Girona, el Divendres Sant…

Una bonica fita i aportació als actes litúrgics de la Setmana Santa en la qual el Cor Maragall –amb el reforç d’altres cantaires de la Capella Polifònica de Girona i la Coral Xàntica- formàvem part del seguici durant la llarga processó, tot cantant en indrets molt ben escollits l’Stabat Mater.

L’Stabat Mater és una seqüència atribuïda al papa Innocenci III i al franciscà Jacopone de Todi que data del segle XIII. És una pregària –perfectament apropiada pel Divendres Sant- que medita sobre el patiment de Maria, la Mare de Jesús, durant la crucifixió del seu fill. L’han musicat al llarg dels segles més de 200 compositors: Palestrina, Pergolessi, Desprez, Rossini… Nosaltres vàrem interpretar l’Stabat Mater de Zoltan Kodaly (1882-1967), famós music hongarès.

La claror de la nit, amb una lluna encisadora  i un cel serè, amb bona temperatura, ens va voler  acompanyar al llarg del recorregut pels carrers del barri vell de Girona. Milers de gironins i amics vinguts de fora van seguir amb profund silenci, atenció devota i si més no respecte, la processó. No es va produir la més mínima dissort, i això cal remarcar-ho i celebrar-ho.

Quando corpus morietur fac ut animae donetur paradisi gloria…

Especialment emocionant va ser el moment de cantar –a la plaça del Vi, davant l’Ajuntament- aquesta seqüència litúrgica, precisament quan passava el pas de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.

   Misteri dels Set Dolors de la Mare de Déu

I això per no fer esment dels moments finals, al cim de les escales de la Catedral –on vàrem tornar a cantar la nostra pregària-; un moment màgic de llum, expectació, silenci, oració –tot cantant el Crec en un Déu, el recull i síntesi de la nostra fe cristiana- i pau interior…

Ramon Moncunill i Bernet, 24 d'abril de 2019


STABAT MATER - traducció del Dr. Josep Llovera

·  Stabat Mater dolorosa iuxta crucem lacrimosa dum pendebat Filius
És la Mare dolorosa prop la creu, tota plorosa, d’on el Fill penja clavat

·  Cuius animam gementem contristatam et dolentem pertransivit gladius
La seva ànima, endolada, gemegant i contristada,punyent glavi ha traspassat.

·  O quam tristis et afflicta fuit illa benedicta Mater Unigeniti
Oh quan trista i afligida era aquella beneÏda Mare del Fill únic seu;

·  Quae moerebat et dolebat Pia Mater dum videbat nati poenas incliti
Que gemia i es planyia, tot guaitant-se’l, Mare pia, al suplici, essent ell Déu.

·  Quis est homo qui non fleret Matri Christi si videret in tanto supplicio?
Quin és l’ home que, si veia el patir que del Crist feia Mare aital, ell no plorés?

·  Quis non posset contristari Matrem Christi contemplari dolentum cum filio?
Que tristor no hagués pregona si del Crist Mare tan bona compadir son Fill veiés?

·  Pro peccatis suae gentis vidit Iesum in tormentis et flagellis subditum
Per les culpes del seu poble a turment sotmès innoble i a flagell Jesús veié.

·  Vidit suum dulcem natum moriendo desolatum dum emisit spiritum
El dolç fruit que tant amava, desolat morir guaitava, l’esprit quan ell reté.

·  Eia Mater, fons amoris, me sentire vim doloris fac ut tecum lugeam
Eia!  Mare, d’amor vena, feu que senti jo la pena del contrit, i plori amb vós.

·  Fac ut ardeat cor meum in amando Christum Deum ut sibi complaceam
Feu que el fred cor meu s’inflami de l’ardor amb què el Crist Déu ami per tal d’esser-li agradós.

·  Sancta Mater, istud agas crucifixi fige plagas cordi meo valide
Santa Made, les ferides feu, del Crucifix, sentides i gravades al meu cor.

·  Tui nati vulnerati tam dignati pro me pati poenas mecum divide
I del vulnerat Fill vostre, que amor tal, sofrint, em mostra, compartiu amb mi el dolor.

·  Fac me tecum pie flere crucifixo condolere donec ego vixero
Compassiu, feu que amb vós plori i el Crucificat honori, mentre el viure em durarà.

·  Iuxta crucem tecum stare et me tibi sociare in planctu desidero
Prop la creu, amb vós, estar-me i al plany vostre associar-me amb mon plany desitjo ja.

·  Virgo virginum praeclara mihi iam non sis amara fac me tecum plangere
Verge, entre les verges clara, amargor no us vegi encara, feu que, amb vós, em dolgui jo.

·  Fac ut portem Christi mortem passionis fac consortem et plagas recolere
Que la mort del Crist jo porti, i acompanyi i aconhorti sos assots i passió.

·  Fac me plagis vulnerari fac me cruce inebriari et cruore filii
Dels verdancs del Crist marqueu-me, embriac de la creu feu-me i la sang del vostre Nat.

·  Flammis ne urar succensus, per te, Virgo, sim defensus in die iudicii
En el dia del judici feu-me’l, Verge, vós propici, que no sigui al flam llançat.

·  Christe cum sit hinc exire da per matrem me venire ad palmam vicoriae
En finar, oh Crist, mia vida, per la Mare feu-me crida a la palma triomfal.

·  Quando corpus morietur fac ut animae donetur paradisi gloria. Amen
Quan el cos en terra mori, feu que l’anima us adori en el goig sempiternal.

Il·lustració extreta d'internet