Blog Cor Maragall de Girona

Estàtua de Bach a Leipzig Europa no es pot explicar sense Bach, com Bach no es pot entendre sense Luter. Però importa, si Bach era o no creient? El pastor luterà Alain Joly defineix com a “obra monumental” La Passió segons sant Mateu de J.S. Bach, recitada per primer cop el divendres sant 11 d’abril de 1729 a la Thomas Kirche de Lipsia. L’obra es va compondre en un període de temps considerable, i és el resultat musical d’un home profundament religiós. El compositor barroc Bach neix a Turíngia, la terra de Luter, i és des de la fe de l’Església evangèlica que pensa i compon tota la seva música. Corals, oratoris, cantates, misses i passions, totes revelen una força espiritual que Joly defineix tant humana com divina, sublim i complexa. Bach és un compositor universal i la seva obra és un exemple de la culturització del cristianisme, que, en paraules del filòsof de la Granja d’Escarp Ferran Sáez, no és res més que la capacitat que algunes obres de prestigi i qualitat han ting

El Museu d’Art es fundà el 1976, quan la Diputació de Girona signà un conveni amb el Bisbat de Girona, i s’aglutinen en un sol conjunt les col·leccions del Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts, i les del Museu Diocesà de Girona. El Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts es va crear l’any 1846 per salvaguardar les obres d’interès artístic i arqueològic, així com les restes arquitectòniques dels edificis secularitzats arran de les desamortitzacions. Va ser inaugurat el 1870 dins del monestir de Sant Pere de Galligants, que avui acull la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona. Per la seva banda, el Museu Diocesà es va crear quasi un segle més tard, l’any 1942, sota la tutela del bisbe Josep Cartanyà. Els fons principals eren unes col·leccions d’art i arqueologia reunides pel canonge Ramon Font i per mossèn Pere Valls, que ja des de 1929 s’exposaven al Saló del Tron del Palau Episcopal. L’any 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de C

Rosa Fabregat (1933) Poesia.  Música de l’ànima, teixida amb paraules Espurna de vida, llum del coneixement, que s’expandeix, dòcil, per tots els confins. Música immortal que camina i vola per la nostra terra i per tots els cels. La canten els trànsfugues, els empresonats, i tots els migrants que no tenen sostre, la piulen plorant. Llàgrimes que cauen tan endins del cor, que commouen l’ànima dels àngels de Rilke, closa en la natura. La fan trontollar. Música que atura aquell caminant en veure la cigonya i el seu vol rasant, sense cap frontera que li barri el pas, puntejar lleugera sobre la teulada que li fa de niu. I ell no pot volar. Poesia. Música de l’ànima, teixida amb paraules. Rosa Fabregat (Cervera, 1933) Fotografia extreta del web escriptors.cat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

Els diaris han publicat aquesta setmana la notícia segons la qual una màquina neotecnològica ha completat la simfonia D. 759, segons el catàleg de les seves obres, dita Inacabada , de Franz Schubert (1797-1828), un dels grans compositors austríacs del final del Romanticisme alemany, si és que el romanticisme s’ha acabat. Schubert va signar el manuscrit d’aquesta simfonia, que només té dos moviments en lloc dels quatre que són prescriptius i molt generalitzats en les simfonies del període classico-romàntic, l’octubre del 1822, és a dir, sis anys abans de morir. Si hagués volgut acabar-la, ho hauria fet abans de traspassar, per molt jove que passés a pitjor vida -¿hi ha millor vida que la dels que es dediquen a la música?-. Però no ho va fer, encara que és cert que va deixar esbossat el que hauria estat el tercer moviment, és a dir, un scherzo . Hi ha musicòlegs que opinen que Schubert va trobar tan bonic el segon moviment d’aquesta simfonia que va pensar que era millor dei