CONCERT DE MÚSICA SACRA AL MERCADAL. 24 de març de 2018
Actuació del Cor Maragall
CONCERT DE MÚSICA SACRA
Com en anys anteriors, la vigília del diumenge
de Rams, 24 de març, tingué lloc el ja tradicional concert de música sacra a
l’església del Mercadal de Girona. Enguany hi intervingueren, per aquest ordre,
el Quartet del Cor de Cambra de Girona, el Cor Maragall i la Capella Polifònica
de Girona.
El Quartet del Cor de Cambra de Girona, dirigit per Antoni Amorós, amb
les veus excel·lents que el conformen, interpretà Ecce Panis de Giuseppe
Tartini, Vinea mea electa de Giovanni Pierluigi da Palestrina i O sacrum convivium de Tomás Luis de Victoria.
Quartet del Cor de Cambra de Girona
El programa del nostre Cor Maragall, dirigit com és habitual per la Sara Pujolràs, contingué Domine d’August Söderman, Ave Maris
Stella en la versió de Lajos Bárdos,
Tristis est de Rafael Manero i I’m gonna
Sing, espiritual negre.
Per acabar, la Capella Polifònica de Girona, dirigida per Martí Ferrer, ens oferí Salve Regina de Pau Casals, Antífona i doxologia de Miquel
Oliu i Ave virgo sanctissima de Josep Ollé. Miquel Oliu i Josep Ollé són
dos compositors catalans actuals ben joves encara i amb un futur esperançador.
Em va semblar molt encertat el fet que se’n divulguin les obres.
Capella Polifònica de Girona
Abans de començar l’actuació del Cor Maragall,
ens semblà escaient, per la situació creada el dia abans amb l’empresonament
dels consellers Bassa, Turull, Rull i Romeva i la presidenta del Parlament
Carme Forcadell, amb les quals ja s’elevaven a nou els empresonaments
preventius de persones significades en el camp independentista, de llegir
aquest poema de David Jou escrit feia un parell de dies, quan l’empresonament
dels consellers i la Presidenta del Parlament ja es veia a venir:
Diumenge de Rams
Brisa de
primavera als palmons i a la vida,
indignació
sagrada flamejant al pensament,
la
justícia corrompent-se en la mentida,
l’autoritarisme
xipollejant en el ressentiment.
Setmana
Santa de debò, doncs:
la de
poders innobles que ofeguen la paraula,
que atien
l’odi i que omplen les presons,
que volen
l’exclusiva del banc i de la taula,
pròdigs en
cops, eixorcs en solucions.
Setmana
Santa de debò, doncs:
no la
d’ingènues cançons enamorades,
de
creences ensucrades i de fes sense raons;
la setmana
de la Creu, dels menyspreus i escopinades,
la de reis
titelles i de lleis degenerades,
la de Déu
prenent partit per les veus humiliades,
morint, ressuscitant ... Setmana Santa fins al fons.
Una bona part del públic també trobà escaient la lectura,
que va ser acollida amb un gran aplaudiment per la majoria d’assistents al
concert.
De la nostra part de concert en voldria remarcar el gran
dramatisme romàntic de la composició Domine d’August Söderman, la delicadesa de
la versió de Lajos Bárdos de l’Ave Maris Stella, la sensibilitat de Tristis
est, de Rafael Manero i el ritme i la joia de I’m gonna sing.
I, encara, dir que Rafael Manero va posar aquesta dedicatòria
a la partitura manuscrita de Tristis est: “Al maestro Domènec Fita ante su
Cristo yacente de la catedral de Gerona, con profunda emoción”.
Crec que entre tots vam fer un bon concert de música
religiosa que, com a pròleg musical de la Setmana Santa gironina, va agradar
molt al públic. Esperem poder-hi ser, també, l’any vinent.
Xavier Merino, 20 d’abril de 2018
Fotografies de Jordi Baquero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada