CONCERT A BENEFICI DE CARITAS - Pepus Daunis i Estadella
Aquest divendres 15 de gener passat el Cor Maragall va compartir, al teatre municipal de Girona, amb la Laia Frigolé i la Lamia Bensmail, un concert benèfic per a Càritas.
Aquest concert
va ser patrocinat per la Fundació Valvi, com ha patrocinat altres actes
culturals a benefici de l’entitat d’acció social Càritas. La gent va respondre
a la convocatòria tot omplint la platea del teatre.
En una primera
part del concert, la versàtil soprano santgregorienca, acompanyada magistralment al piano per Lamia
Bensmail, van interpretar obres de musicals.
En un ambient
intimista, on en l’escenari hi havia disposada només una cadira i un penjador
amb diferents boàs, plomalls de colors vius enroscats al coll, la Laia Frigolé
ens va endinsar en el món de “París-Broadway-Barcelona”.
Va iniciar el
concert amb tres peces de West Side Story de Leonard Bernstein, el tango
havanera Youkali de Kurt Weill i la peça I got plenty o’nuttin del musical
Porgy and Bess de George Gershwin. Del musical Follies d’Stephen Sondheim va
interpretar les peces Broadway baby i Losing my mind. Va acabar la primera part
amb les peces L’amor no és cec, peça burlesca del musical Flor de Nit, i amb
Think of me del musical The Phantom of the Opera de Andrew Lloyd Webber.
A continuació
els membres del cor Maragall, sota la magnífica i acurada direcció de la Sara
Pujolràs, van aparèixer a escena. Van entrar des dels laterals de la Platea i
d’entre bambolines entonant sotovocce la tornada de la primera de les peces que
varen cantar: Rama Lama Ding Dong de The Edsels.
El cantaires del
Cor Maragall anaven caracteritzats dels
anys 60, la generació que volia canviar
el món. Rockers, hippies, surfistes, faldilles prisades, cabells engominats...
varen iniciar el seu repertori amb un quartet de solistes de rigorós negre amb ulleres
de sol.
Una cuidada
escenografia acompanyava la coral. Taules de surf, paraigües amb flors de
colors, xarxes, cadenes per a ser trencades i una projecció d’imatges
acompanyaven cadascuna de les cançons.
La narració d’en
Salvi de Castro va introduir amb un text just i mesurat cadascuna de les peces.
Peces d’amor com la segona peça Can’t help Falling in Love d‘Elvis Presley o de
revolta com la següent Blowin’ in the Wind de Bob Dylan, peça molt encertada en
el marc de l’actuació de Càritas.
Peces més
desenfadades com els Somnis californians (California dreamin’) en un fred
hivern a Los Angeles o la cançó popular mexicana la Cucaracha, amb la mort
final de l’escarabat -fins i tot d’un que s’escapava- van conduir cap a cançons
de caire més intimista i romàntic.
La Bella Lola, la
popular havanera, i les Paraules d’amor d’en Joan Manuel Serrat varen formar
part d’aquest apartat més romàntic, amb l’intermedi del Teorema de Thales de
Les Luthiers. Cançó humorística on es barregen amor i matemàtiques, amb demostració
final inclosa.
Per acabar
l’himne l’Estaca de Lluís Llach i la cançó Un beso y una flor de Nino Bravo,
interpretada pel duet de tenors Jordi i Ramon -en Nino i en Bravo- varen cloure aquesta segona
part.
Els aplaudiments
del públic van donar pas al parlament del representant de Càritas on va agrair
a la Laia i a la Lamia per la seva magnífica interpretació, així com per la
posada en escena i cançons al Cor Maragall i a la seva directora, la Sara
Pujolràs. Va aprofitar l’acte per a parlar uns moments de la tasca de Càritas
interparroquial de Girona i de la memòria que s’havia repartir als presents.
Sota el lema Un cercle per a la inclusió social es repassen les accions
d’aquesta ONG en àmbits com l’acollida, la distribució d’aliments i roba,
l’habitatge, l’atenció als col·lectius
desfavorits com gent gran, immigrants, infants... i l’educació. Va acabar el
parlament convidant els assistents a fer una donació per a dur aquesta tasca
endavant.
L’acte es va
cloure amb una interpretació conjunta de la peça Tu mai caminaràs sol del
musical Carousel popularitzada com a himne del club de futbol Liverpool.
El caminar amb
l’esperança al cor i acompanyat d’altra gent, gent com els voluntaris de
Càritas que es van veure a la imatge que acompanyava l’actuació, va ser el
missatge cantat que va cloure l’actuació.
Esperem que el
cor Maragall hagi pogut col·laborar a disposar
d’una bona recaptació per a una bona finalitat.
Pepus Daunis i
Estadella, 19 de gener de2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada