CONCERT DE TOTS SANTS 2015

Fotografia del Concert de Tots Sants de 2015

Ahir, diada de Tots Sants, gran dia de les Fires de Girona, el Cor Maragall, a la Sala Xavier Montsalvatge de l’Auditori, davant de més de vuit-centes persones, va fer el concert que ja ha esdevingut tradicional en la programació de fires. Per motius personals no hi vaig poder actuar i en lloc de fer-ne la crònica des de dintre, com a actor, la faig des de fora com a espectador.

El programa, amb el títol “Una excursió als anys 60” va ser format per les obres següents:

Rama Lama Ding Dong                The Edsels – arr. X.Teruel

Moon River                                       Henry Mancini – arr. Fèlix Vela

Can’t help falling in love            Elvis Presley – arr. Efrind Dengse

Blowinn’ in the wind                    Bob Dylan

Al Vent                                               Raimon – arr. Antoni Ros Marbà

Surfin’ Usa                                       Beach Boys – arr. Mario Thürig

California Dreamin’                     The Mamas & The Papas – arr. César Garcia-Rincón

La Cucaracha                                 pop.mexicana – versió Alexandre Zilahi

La Bella Lola                                   havanera popular – arr. F. Grau

Teorema de Thales                      Los Luthiers

Paraules d’amor                           Joan Manuel Serrat – arr. Francesc Vila

L’Estaca                                            Lluís Llach – arr. Manuel Oltra

Let it be                                             Beatles

Un beso y una flor                        Nino Bravo – arr. Constantí Sotelo

Somriu minyó                                Els Esquirols – arr. Rafael Subirachs

La primera sorpresa va ser en veure l’escenari quan vam entrar a la sala. Amb hippys, menuts i grans, dalt l’escenari, un VolksWagen escarabat lila i una Vespa de l’època i algun cantaire disfressat que sortia a fer un tomb per l’escenari.

La Teresa Ribas va fer la presentació del concert d’una manera molt original i divertida que va preparar el públic per a tot el que vindria després. 

El Cor va entrar a la Sala des del vestíbul de l’Auditori i mentre es desplaçava cap a l’escenari anava cantant, una mica sotto voce la tornada de la primera cançó del programa mentre, en passar cap a l’escenari, repartien alguna flor als assistents. Tot el Cor, amb vestits d’època que es podran veure bé quan les fotografies siguin penjades al web. Moltes de les caracteritzacions eren ben originals. També hi podrem veure les il·lustracions que van fer de fons de cada cançó, totes elles molt ben escollides. Si no ho vaig entendre malament, l’ànima de tot el muntatge i decoració de l’espectacle, amatent sempre per atendre els suggeriments i peticions dels altres cantaires, va ser l’inefable artista i company Isaac d’Aiguaviva.

En ser tot el Cor a l’escenari va començar la interpretació del Rama Lama Ding Dong, amb l’actuació estel·lar del quartet format per en Quim G, en Pepus, en Jordi P. i en Xavier O.

En acabar aquesta primera cançó va començar la seva actuació, excel·lent, en Salvi de Castro que va anar presentant cadascuna de les cançons d’una manera molt amena i les va situar a l’època i el context històric del moment en què van ser fetes. Gràcies, Salvi!

La Teresa Ribas encara va protagonitzar l’epíleg del concert amb molta gràcia i originalitat i va anar presentant al públic els membres del Cor.

A la sortida vaig parlar amb persones del públic i totes les opinions que vaig recollir eren laudatòries envers tot l’espectacle: escenografia, decoració, vestuari, ... I tothom remarcava que les interpretacions de totes les cançons van ser d’alt nivell, tal com s’espera del nostre Cor Maragall.

Personalment, vaig gaudir de tot l’espectacle i he de confessar que, algunes de les obres, com ara la cançó de Dylan, em va commoure i em va provocar la caiguda d’alguna llàgrima. I, una vegada més, vaig comprovar que la percepció que es pot tenir de cada cançó des de dintre del Cor és diferent de la que se’n té des del públic. Així, com a exemple, la cançó d’Elvis Presley, que quan l’assajàvem em semblava carrinclona i xarona, com a espectador em va emocionar. En canvi, també com a exemple, la cançó de Lluís Llach, que quan la vam cantar a la festa d’aniversari de TVGi, em va aixecar l’esperit, ahir no em va acabar d’arborar.

Finalment cal destacar el gran treball de la nostra directora, la Sara Pujolràs que, amb el seu entusiasme i el seu art, fa possible l’èxit dels concerts. I també la seva paciència, inacabable, quan els cantaires no acabem de seguir les seves indicacions o ens n’anem una estona a la lluna de València. Que per molts anys, Sara, ens puguis dirigir en concerts tan memorables com el d’ahir i que els cantaires puguem gaudir amb la teva sàvia direcció!

Xavier Merino i Serra - 2 de novembre de 2015