MISSA I CONCERT A CERVIÀ DE TER - 14 de juliol de 2013 - Xavier Merino

  

El dia 14 de juliol vam tenir el goig de participar en la commemoració del 960è aniversari de la fundació del priorat benedictí de Cervià de Ter i, al mateix temps, la benedicció del nou altar de l’església, obra del nostre company Pere Romagós i Planas, Isaac d’Aiguaviva. Feia anys que la bellesa de l’escenari en què vam actuar em tenia captivat i tenia moltes ganes de cantar-hi. Crec que, com a mi, va agradar a la resta de companys del Cor, sobretot l’Anselm i la Rosa Maria, cervianencs que participen activament en la vida social de la vila.

El monestir de Cervià, fundat el 1053, es va mantenir actiu fins el 1835, any en què, per la desamortització, els monjos es van exclaustrar i passà a mans de particulars. L’església és romànica, de planta basilical de tres naus i tres absis. La nau central té el doble d’alçada que les laterals i es coberta amb volta de canó. L’absis central rep llum exterior per tres finestres, mentre que els laterals només en tenen una, totes elles esglaonades en la part inferior. El claustre té dos costats romànics i els altres dos amb grans arcs de l’època alt medieval. Actualment allotja l’ajuntament de la vila, els serveis socials, dispensari i l’escola de música.

L’altar consta d’una ara de pedra, en la qual es va col·locar una lipsanoteca amb tres relíquies. L’ara és suportada per quatre peces de ferro, magnífica obra de l’Isaac que, com és habitual demostra la seva sensibilitat envers el tema que se li proposa, i són posades en ziga-zaga. A cadascuna de les quatre peces, mitjançant buidatge, hi ha simbolitzat simbòlicament un dels quatre evangelistes.

La missa i cerimònia de consagració de l’altar va tenir un ritual complex i llarg, que va durar prop de dues hores, que no es va fer pesat gràcies al ritme i estètica que va tenir tota la litúrgia i la participació de mainada i joves del poble, tant en les monicions com en les lectures i en diverses intervencions musicals.

La gran quantitat de públic assistent va omplir de gom a gom l’església, la meitat de la qual era reservada per a autoritats i convidats especials, i les persones que no hi van cabre la van poder seguir des de dos costats del claustre, en els quals s’havien posat cadires i instal·lat pantalles grosses.

En acabar la missa vam fer un petit però variat concert molt ben acollit pel públic, amb la interpretació de

La vall del riu vermell, espiritual negre harmonitzat per Manuel Oltra

O vos omnes, de Pau Casals

An irish blessing, benedicció irlandesa, en versió de James E. Moore, jr

Els degotalls, sardana montserratina de Ricard Castells

El cant de la senyera, de Lluís Millet

Per correspondre als incessants aplaudiments vam cantar Els segadors en l’harmonització que en va fer Josep Viader.

En acabat tots plegats, públic, celebrants i cantaires, vam gaudir d’un bon piscolabis.

Xavier Merino i Serra – 15 de juliol de 2013

Publicat inicialment per Lluís Gil el 31 d'agost de 2013