LA CASA DEL SILENCI - Una altra novel·la musical - Xavier Merino-
UNA ALTRA NOVEL·LA MUSICAL
La tardor de 2010 vaig publicat un post en aquest bloc sobre Una música constant, novel·la musical de Vikram Seth que acabava de llegir i que m’havia agradat molt. Un dels protagonistes no humans de l’obra és un violí Tononi del qual el protagonista de la novel·la en té l’usdefruit. Com que és el segon violí d’un quartet de corda, la música que hi surt constantment són quartets i quintets de corda d’autors com Mozart, Haydn, Schubert, Beethoven, ...
Aviat farà dos anys Jaume Cabré ens va regalar, en la seva novel·la Jo confesso, la història d’un altre violí a partir del moment en què escullen l’arbre del qual trauran la fusta per fabricar-lo. En aquest cas el violí és un Storioni i la fusta procedeix de Sant Pere del Burgal, a Escaló, al Pallars Sobirà.
Ara acabo de llegir la novel·la de Blanca Busquets La casa del silenci que té com a protagonistes principals dues violinistes i una minyona. Dos directors d’orquestra, pare i fill també en són coprotagonistes. I, com a protagonistes musicals, un violí Stainer del s XVII i el Concert per a dos violins o Doble concert per a violí BWV 1043, de Johann Sebastian Bach, una de les obres més famoses d’aquest compositor.
Així com les dues novel·les que he esmentat primer em van estimular a escoltar amb atenció tota una sèrie d’obres de les quals es parlava al llibre, aquesta vegada he hagut de concentrar l’atenció en el doble concert de Bach. Una obra ben coneguda, que ja havia escoltat moltes i moltes vegades. Però potser l’escoltava una mica d’esma. Ara hi he posat tota l’atenció i n’he fruït plenament. És una meravella.
Pel que fa a la novel·la, puc dir que m’ha encantat; es llegeix molt bé, té molt bon ritme i el lector queda pres en la teranyina de la trama. La narració la fan, en capítols breus, quatre dels protagonistes que van explicant la seva visió de cada aspecte de la història que es narra. És molt ben escrita i té un lèxic molt ampli, sense arcaismes i sense caure en el que anomenem ultracorrecció. També crida l’atenció perquè, contra el que sol ser cada vegada més habitual, ha estat molt ben corregida i no hi ha errades tipogràfiques ni ortogràfiques apreciables ni mots d’altres llengües que s’hi hagin esmunyit inadvertidament. Em sembla que la lectura d’aquesta novel·la és molt recomanable a totes aquelles persones a qui agraden la literatura i la música.
Xavier Merino i Serra, 8 de juny de 2013
Enllaços del doble concert de Bach interpretat per dues violinistes:
Imatge: www.blancabusquets.cat
Publicat inicialment per Lluís Gil el 31 d'agost de 2013
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada