CONCERT SACRE A GIRONA - 16 d'abril de 2011 - Elara Pi
L'Elara
Pi, amiga i cantaire del Cor de Cambra Girona, que juntament amb la
Capella Polifònica de Girona i nosaltres, el Cor Maragall, va participar
en el Concert Sacre celebrat dissabte 16 d'Abril a l'església del
Mercadal, ha escrit en el seu blog http://elarastileantico.blogspot.com, aquest comentari sobre l'esmentat concert.
Dissabte
passat, dia 16 d'abril, tres corals gironines van oferir un concert de
música sacra a la cèntrica església de Santa Susanna del Mercadal, en
una tarda càlida i assolellada que va acabar esdevinguent una mica freda
i gris, sense que això pugui vincular-se a la responsabilitat dels
cantaires que van participar en l'acte musical. El primer grup, el Cor
de Cambra Girona dirigit per Antoni Amorós, va optar per música del
segle XVIII, amb tres responsoris per al Triduum de Setmana Santa, de
Narcís Casanoves (1747-1799), monjo de Montserrat, els quals eren
inèdits pel que fa a la seva interpretació; lamentablement, un dels mals
del món de la música és que no s'exploten prou els compositors de casa
nostra, sobretot si la seva obra és de caire religiosa i de segles més
reculats. No seria la primera vegada que alguns directors de Girona han
volgut rescatar de l'oblit autèntiques partitures inèdites que
posteriorment han agradat al públic.
Les corals Maragall i Polifònica de Girona ja formen part de la història de la nostra ciutat des de fa unes quantes dècades i seria molta pujada amunt intentar fer una comptabilitat aproximada del nombre de concerts que les dues corals han anat realitzant al llarg dels anys, o almenys des que una servidora té ús de raó. Malgrat el protagonisme indiscutible, en el temps, de les dues agrupacions corals, les oportunitats que he tingut d'assistir als seus concerts es podrien comptar amb els dits de la meva mà, i és per això que vaig quedar gratament sorpresa en sentir un repertori majoritàriament modern amb tres espirituals negres, una cançó irlandesa i l'Ave Maria de Liszt (cal tenir en compte la celebració del centenari de l'autor) de la mà de la coral Maragall, que brillava per la seva especial cura en l'ajustament de les veus i en el treball esmerat de les dinàmiques i del ritme exigits per les característiques del propi repertori; mèrits que no haurien estat possibles sense la constància de la seva directora, Sara Pujolràs, ni sense la dels mateixos cantaires.
La Capella Polifònica de Girona, dirigida per Pere-Mateu Xiberta, també va mostrar-se agosarada de cares al repertori a interpretar, ja que a excepció d' una peça de C. Saint-Säens, la resta de la seva intervenció es basava en compositors del segle XX. Un dels riscs de llençar-se de caps a l'harmonització moderna rau en fallar en la interpretació de ritme i lectura, fet que en cap cas es va fer palès i que es va resoldre de manera totalment satisfactòria, la qual cosa no ha fet altra cosa que sumar-hi més mèrit.
Les corals Maragall i Polifònica de Girona ja formen part de la història de la nostra ciutat des de fa unes quantes dècades i seria molta pujada amunt intentar fer una comptabilitat aproximada del nombre de concerts que les dues corals han anat realitzant al llarg dels anys, o almenys des que una servidora té ús de raó. Malgrat el protagonisme indiscutible, en el temps, de les dues agrupacions corals, les oportunitats que he tingut d'assistir als seus concerts es podrien comptar amb els dits de la meva mà, i és per això que vaig quedar gratament sorpresa en sentir un repertori majoritàriament modern amb tres espirituals negres, una cançó irlandesa i l'Ave Maria de Liszt (cal tenir en compte la celebració del centenari de l'autor) de la mà de la coral Maragall, que brillava per la seva especial cura en l'ajustament de les veus i en el treball esmerat de les dinàmiques i del ritme exigits per les característiques del propi repertori; mèrits que no haurien estat possibles sense la constància de la seva directora, Sara Pujolràs, ni sense la dels mateixos cantaires.
La Capella Polifònica de Girona, dirigida per Pere-Mateu Xiberta, també va mostrar-se agosarada de cares al repertori a interpretar, ja que a excepció d' una peça de C. Saint-Säens, la resta de la seva intervenció es basava en compositors del segle XX. Un dels riscs de llençar-se de caps a l'harmonització moderna rau en fallar en la interpretació de ritme i lectura, fet que en cap cas es va fer palès i que es va resoldre de manera totalment satisfactòria, la qual cosa no ha fet altra cosa que sumar-hi més mèrit.
Aquella
tarda va ser un bonic tret de sortida a la Setmana Santa, tot esperant
que es repeteixin concerts d'aquella categoria al llarg de tota la
setmana. Bones vacances a tothom!
Introduït inicialment per Lluís Gil el 22 d'abril de 2011
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada