CONCERT DE SANT ESTEVE 2013 - Xavier Merino

Un any més hem fet el Concert de Sant Esteve, que ja va esdevenint tradicional, al Centre Cultural la Mercè. El públic, com sempre, ha respost massivament, ha omplert l’auditori i ens ha animat, des de bon començament, amb els seus aplaudiments.

El fred, amb les grips i els cadarns, i les festes, amb les trobades de família i els desplaçaments de vacances, es conjuren per fer que no puguem ser-hi mai tots els cantaires. Aquesta vegada érem quaranta-un/a cantaires a més, és clar, de la Sara. La seva presència, com a conductora i guia de la colla, és imprescincible i sense ella no podríem actuar.

Ens va plaure molt la presència de la Maria Àngels Alabert, la fundadora del Cor i antiga directora, que va venir acompanyada de la Gemma, també cantaire del Cor. Ens va agradar molt de poder-les saludar i agrair-los tot el temps i esforços que van dedicar al Cor.

El programa el van integrar les mateixes cançons que havíem interpretar a l’Escala el diumenge anterior i que és detallat a l’escrit anterior en aquest bloc. Cal destacar-ne El dubte de Sant Josep, cançó popular empordanesa, recollida al Cançoner de l’Empordà pel mestre Lluís Albert, que també en va fer l’harmonització.

La lletra, que és molt curiosa, diu: 

Josep ve de la llaurada molt cansat i molt felló, troba l’esposa prenyada i no sap ni qui ni qui no / Josep pregunta a Maria: Verge, què és estat això? ./ La Verge, vergonyoseta, no n’hi sap donar raó / Josep, haveu-me una poma. Maria, haveu-se-la vós / Les branquetes són massa altes; Maria no hi arriba, no / Les branquetes s’han abaixades, les branques del pomeró / Ara sí que crec, Maria, que porteu el Redemptor.

Entre estrofa i estrofa hi va una tornada que fa així: 

De la soca nascuda la branca, de la branca nascuda la flor, de la flor n’és nascuda la Verge, de la Verge el Redemptor.

La música és molt alegre i acompanya perfectament la lletra. Potser convé aclarir que felló, mot que surt al primer vers de la lletra, vol dir irat, enfadat, més vulgament, emprenyat.

Un dels goigs o plaers que em porten cada any les festes nadalenques és el de poder cantar tot un reguitzell de nadales que, tot i conegudes, ve sempre de gust de tornar a cantar i escoltar.

Xavier Merino i Serra, 26 de desembre de 2013

Entrat inicialment per Lluís Gil el 14 de gener de 2014