CONCERT AMB EL COR DE CAMBRA SOTA PALAU - 2 de juny de 2012 - Xavier Merino

  

Dissabte 2 de juny, a l’església parroquial de Santa Maria, de Blanes, vam fer l’últim concert del curs (tot i que encara quedava una petita actuació), conjuntament amb el Cor de Cambra Sota Palau, de la mateixa vila, que celebra el seu quinzè aniversari. Ens va agradar molt que ens convidessin i ens deixessin celebrar amb ells l’aniversari. És un cor excel·lent, dirigit per Josep Maria Guinart, la qualitat del qual ja havia pogut apreciar l’any passat a Girona Temps de Flors.

El marc del concert, un edifici gòtic religiós destruït durant la guerra civil i reconstruït als primers temps del franquisme, fora de la façana i el campanar que són del segle XV, formava part del conjunt del palau dels Vescomtes de Cabrera. Quan aquest palau a causa de les guerres contra els francesos va anar quedant enderrocat el poble no va col·laborar a restaurar-lo pel mal comportament que havien tingut els vescomtes i les seves tropes. Les dependències que hi ha en el recinte del que fou el palau són utilitzades actualment per la parròquia.

L’església té un grau molt elevat de reverberació sonora que exigeix alentir l’execució de les obres a fi d’evitar una barreja de sons que en distorsionaria greument l’audició. Aquest fenomen queda molt disminuït quan les persones l’omplen, fet que amorteix considerablement la reverberació esmentada. Malgrat això cantar en aquell recinte, per la seva grandesa i la majestuositat arquitectònica que conserva, és molt agraït.

La primera part del concert, a càrrec del Cor de Cambra Sota Palau, tingué el programa següent:

            S’nami Bog                               cant anònim de la litúrgia ortodoxa russa
            Popule meus                            Tomàs Luis de Victoria – responsori de divendres sant
            Dobrú noc                                cançó de bressol eslovena – arr. Jos van den Borre
            Miserere                                  Mn. Joan Batlles (1872-1939)
            Meis ollos van per lo mare         Anònim, segle XVI
            Mi libertad en sosiego               Juan del Encina (1468-1529)
            Die nacht                                 Franz Schubert (1797-1828)

La segona part, interpretada pel nostre Cor Maragall, va constar de:

            Regina caeli                             Joan Cererols (1618-1680)
            Locus iste                                Anton Bruckner (1824-1898)
            L’Eternel est son nom                Franz Liszt (1811-1876) – text Jean Racine
            Salve Regina                            Enric Morera (1865-1942)
Aint’-a that good news                arr. W.L. Daqwson (1899-1990)`
An irish blessing                          J.E. Moore, jr (nat el 1948)
Els degotalls                               Ricard Castells (1901-1980) – text Amadeu Miralles
Canto negro                               Xavier Montsalvatge (1912-2002)

El concert el cloguérem tots dos cors amb el cant conjunt de l’Ave Maria de Franz Liszt, obra romàntica de gran qualitat.

Després, una celebració fraternal que ens permeté de conèixer-nos mútuament amb els membres del Cor de Cambra Sota Palau, i compartir gresca, cants i sardanes. La celebració fou ben regada amb xampany blanenc.

En començar deia que aquest va ser el darrer concert del curs. Ha estat un curs amb una activitat molt intensa, que ens ha obligat a treballar de valent. Ara, la veritat és que totes i tots cantem molt a gust i el treball és plaent i les actuacions gratificants. Vull creure que la Sara, la nostra directora, també ens dirigeix a gust tot i que de vegades no som prou dòcils per fer el que ens demana. Encara ens queden, abans de vacances, unes setmanes d’assaigs per poder començar de preparar el concert de Tots Sants que, enguany, farem a la Sala Xavier Montsalvatge (sala simfònica) de l’Auditori de Girona. Cantar tots sols en aquella sala serà una experiència nova. La darrera vegada que vaig anar-hi a sentir un concert, m’imaginava cantant en aquell escenari i, la veritat, em sentia petit, petit i, amb tota franquesa, una mica acovardit. Estic ben convençut, però, que ho superaré. I que l’escalf dels centenars de persones que ens escoltaran m’ajudarà (ens ajudarà) a triomfar sobre aquest sentiment i podrem oferir al públic tota la qualitat que som capaços d’assolir.


Xavier Merino i Serra - 6 de juny de 2012

P.S. El fet que hagi fet aquest escrit no priva a cap cantaire (o directora) de fer el seu i publicar-lo. Estic segur que tots seran ben diferents. A veure qui s’hi anima!


Entrat inicialment per Lluís Gil el 18 de juny de 2012

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro