Blog Cor Maragall de Girona

Per anar fent boca, hem trobat aquestes versions de la Fuga geogràfica, futura peça que treballarem en el cor. Fuga geogràfica :  Va ser escrit com un modern  escapar  a quatre veus, on cada veu "canta" els noms de ciutats, pobles i altres accidents geogràfics. Acaba amb un final poc comú: una "R" sonant en la paraula "Ratibor (Trinitat en la versió en anglès), que havia obert la seva composició. Les veus entren en aquest ordre:  el tenor  ,  alt  ,  soprano  ,  baixa . molt bona però massa retallada --- http://www.youtube.com/watch?v=Ulco7-zPEI8&feature=related molt bé i amb fotos dels llocs. http://www.youtube.com/watch?v=g_tTOLLnT1Y&feature=related I una altra peça (amb coreografia... ), la Rosa amarela .. http://www.youtube.com/watch?v=yrm0hhr_iAo&feature=related Publicat inicialment per Lluís Gil el 19 de maig de 2010

Balaio, avall... amunt... Les fotografies que ha enviat l'Olga demostren que no havíem entrenat prou l'escenografia del Balaio. Cal fer un entrenament intens abans del proper concert. Crec que és urgent la constitució de la Comissió d'Escenografia a fi que ens faci assajar les coreografies o escenografies abans d'executar-les en públic . Publicat inicialment per Lluís Gil el 13 de maig de 2010

Des d'ara penjarem al blog totes les notícies que ens enviï la Gemma  http://www.gemmacomaalabert.com/   dels seus concerts, gires i activitats musicals.  Així estarem al corrent de tot allò que ens faci saber, que serà, ben segur, una part important de la seva trajectòria artística. La última que ens ha enviat, i que també rebem per correu electrònic, és la d'aquesta òpera "Les mamelles de Tirésies", de Francis Poulenc. Opéra bouffe  en un pròleg i dos actes. Llibret de Guillaume Apollinaire i música de Francis Poulenc. Fou estrenada el el 3 de juny de 1947 a l' Opéra comique  de París. S'estrena al Gran Teatre del Liceu. El missatge que el pròleg fa explícit és la imperiosa necessitat de fer criatures que té França (el drama és de la Primera Guerra Mundial i l’òpera de la Segona). Obra de gran inventiva i creativitat, situada a Zanzíbar, presenta una sèrie d’escenes de ritme trepidant basades en l’absurd, amb personat

      En Quim de la Mta ens envia aquestes fotos, en comptes d'un comentari, del concert de "Girona, temps de flors" És, segons diu ell, en el text que les acompanya "una altra visió del concert" ai, els artistes! (aquest comentari és meu)  Publicat inicialment per en Lluís Gil el 12 de maig de 2010

Bon dia i benvinguts, El Cor Maragall hem vingut a oferir-vos un concert de primavera. Tips com estem de tanta pluja -primaveral-, avui, amb aquest dia radiant, volem passar-ho bé i fer-vos-ho passar bé, esperem, amb un concert alegre, un xic desenfadat i molt variat. És una bona època per viatjar i farem justament això. Emprendrem el viatge des de França, on un compositor, anònim, va deixar escrita una cançó de taverna:  Tourdion . Ens anirà bé per agafar forces per el viatge. Beurem i menjarem per anar cap a l'Argentina, d'on cantarem una cançó de carnaval El Humauaqueño  i ràpidament aterrarem a Galícia per oferir-vos-en una de popular O voso galo comadre . La segona etapa ens ha tornat des de Galícia als E.E.U.U. Recordarem els espirituals negres amb Deep River (Riu profund) i Goodnight, well it's time to go (Bona nit, bé és hora de marxar). I dels E.E.U.U. arribarem a casa nostra. Cantarem una cançó d'amor, de valls i muntanyes, de cels

Ahir, 9 de maig, vam fer un concert ben agradable al Jardí dels Alemanys, a l’antiga caserna del mateix nom, un indret ben acollidor i agradable recuperat per a la ciutat deu fer uns vint-i-cinc anys. Va fer un matí assolellat i resplendent en tots els aspectes i això ens va aixecar els ànims, ens va donar força i optimisme i, en conseqüència, seguretat. Una bona part del públic va romandre allí tot el concert, mentre que una petita part eren visitants de Girona, temps de flors, que passaven i s’hi entretenien una mica.La cançó més emotiva que vam cantar va ser  Idil·li , amb lletra del renaixentista Antoni Careta i Vidal i    música de Joan Altisent, músic català polifacètic del segle XX. És una cançó d’amor, molt íntima i extraordinàriament romàntica, que fa vibrar l’ànima fins als seus racons més profunds, més  ‘escondits’ . La pluja de pètals d’acàcia que la va acompanyar hi va donar encara més emoció, la va ambientar molt bé i va  emblanquir el cabell dels qui en

Va entrar al Cor Maragall amb només 11 anys. Gairebé trenta anys després ha substituït la seva «senyoreta», Àngels Alabert, al capdavant del cor: «Una colla d'amics en què hi ha comunicació i bon ambient tot i la diferència d'edats». Els seus 45 membres tenen entre 25 i 70 anys. «Està molt bé que hi hagi deu corals en una ciutat com ara Girona; cadascuna té un tarannà i una sensibilitat propis», diu. Avui el  Cor Maragall  actuarà als jardins dels Alemanys (12 h), en el marc del Temps de Flors. Sara Pujolràs i Naspreda (Girona, 1969) porta tota la vida vinculada a la música, també professionalment: des de fa 20 anys és professora del Conservatori de Girona, de música de cambra i de piano. Al mateix centre, va tenir com a professora (de piano, d'harmonia, d'història de la música, etc.) Àngels Alabert, que per a ella era «la senyoreta». Alabert la va  reclutar  per al cor tot i que el Maragall mai no ha estat una coral infantil. Però Pujolr