Blog Cor Maragall de Girona

Krzysztof Penderecki, el 1993 Amb la mort de Krzysztof Penderecki , s'extingeix un dels últims gegants de la música europea del segle XX. Va néixer un any tan incòmode com el del 1933, en una Polònia que aviat patiria el jou de la invasió i dels crims del nacionalsocialisme i que, després de la Segona Guerra Mundial, viuria sotmesa als capricis ocasionalment també criminals d'una Unió Soviètica que tindria en el país veí un dels seus satèl·lits més incòmodes. Tot i una sòlida formació musical a càrrec d'alguns dels millors mestres polonesos del moment, Penderecki sempre es va deixar guiar pel seu instint, fins a forjar un llenguatge molt personal i inconfusible. Primer, les influències d'Igor Stravinski en matèria rítmica i després el serialisme d'Anton Webern o de Pierre Boulez, totes dues tendències estètiques esdevindrien crucials per marcar amb un segell definitiu el futur gran Penderecki. Còmplice i defensor de les causes humanitàries, un...

  Krzysztof Penderecki el 2008 La mort avui, als 86 anys, del compositor polonès Krzysztof Penderecki posa fi a una de les grans carreres artístiques del segle XX en els terrenys de la creació i la direcció d’orquestra. Òperes, simfonies, peces de cambra i instrumentals, bandes sonores però també una singular contribució a la música per a cor constitueixen el llegat d’aquest músic. Nascut el 23 de novembre del 1933 a la ciutat polonesa de Debica i format a l’Escola Superior de Música de l’Estat de Cracòvia -centre que va acabar dirigint-, Penderecki va debutar internacionalment amb només 26 anys en guanyar els tres primers premis en un concurs organitzat per la Unió de Compositors Polonesos.  Estrofes ,  Emanacions  i  Els salms de David  són els tres primers títols previs al  Lament a les víctimes d’Hiroshima  per a cinquanta-dos instruments de corda i amb gran innovació textural amb què va cridar definitivament l’atenció. Webern,...

Fa uns dies vaig anar a Perpinyà amb uns amics i alguns de la colla van tenir la sort de conèixer la senyora Marylou Fontbernat que els parlà del seu pare: Josep Fontbernat i Verdaguer. També els digué que a internet en trobarien informació. En tornar a Girona vaig cercar a internet i vaig trobar la biografia d’aquest home, fundador i director de corals, compositor i arranjador. També cultivà la seva faceta d’escripor. A part de la seva trajectòria musical també en tingué una de política de plena dedicació a Catalunya que el féu estar bona part de la seva vida a l’exili, entre França i Bèlgica. Nascut a Vilobí d’Onyar, passà bona part de la seva infantesa a Anglès, i gairebé el podem considerar com a gironí. La biblioteca pública de Bescanó porta el seu nom. Tot plegat m’ha fet pensar que molta gent pot trobar interessant de conèixer-lo per la seva vida tan activa en la música com en la política. A youtube hi ha enregistraments de diverses cançons interpretades per Els ...