Blog Cor Maragall de Girona

El dia vint-i-set d’aquest mes farà cinquanta anys justos de la mort de Jaume Pahissa, compositor, director, pedagog i escriptor, però també home d’una profunda cultura, avesat a la literatura, les arts, la filosofia i amb un amplíssim bagatge estètic: un intel·lectual de volada universal que sempre va estar arrelat a la seva terra, i que per tarannà i obra podem considerar un dels estendards del Noucentisme musical. No debades, Pahissa va ser el primer personatge públic del món cultural que va rebre el qualificatiu d’«artista noucentista» per part de l’inventor d’aquest terme, Eugeni d’Ors, que concedia aquest «títol» com si es tractés d’una distinció nobiliària.             I cinquanta anys després de la seva mort, la seva obra continua oblidada i la seva música incomprensiblement ignorada. Pahissa va morir a Buenos Aires el 27 d’octubre de 1969, i les seves despulles reposen lluny de la seva terra, al cementiri de La Ch...

A aquells que ens agrada sentir música clàssica per la ràdio estem esvalotats i escandalitzats d’ençà que l’emissora nacional, vull dir l’espanyola, emet un programa insòlit anomenat Longitud de onda . Ja sabem que la música, com tot so, es propaga d’acord amb unes determinades freqüències i longituds d’ona; però el problema no és aquest, que no n’és cap: també les paraules o els sorolls que ens arriben a l’oïda tenen una longitud d’ona, i això no ens preocupa gens ni mica quan ens diuen: “ I love you ”. El problema resideix en el fet que, en aquest programa, parlen de la música -també és un problema de l’emissora catalana de música clàssica, en què xerren massa i posen poca música de cap a cap, només “fragments”, així ho diuen, tot sovint- en la seva relació amb la ciència. Per posar exemples que no m’invento, he sentit en aquesta emissora espanyola parlar de la relació entre el Concert per a violí de Beethoven i la melsa que tenim a l’abdomen; he sentit parlar de la ...