CONCERT DE MÚSICA SACRA 2026 - PRESENTACIONS - Xavier Merino

 

Als components del Cor Maragall ens agrada participar en aquest concert que, d’alguna manera, obre la porta a la commemoració del sofriment que va viure i experimentar Jesús els darrers dies de la seva vida. Enguany milions de persones reviuen els sofriments del Mestre: guerres ferotges, milions de desplaçats que en fugen, fam, manca de medicaments a molts països. A casa, manca d’habitatge a l’abast, més persones sense sostre, famílies per sota del llindar de pobresa, explotació infantil, racisme, violència de gènere, ... El sistema financer domina arreu i destrueix la democràcia. I hi ha una manca greu de reacció ciutadana en contra d’aquest desgavell. Les persones que ens considerem cristianes hauríem d’actuar seguint l’exemple que ens donà Jesús i les qui no se’n senten, practicar l’ètica, gairebé oblidada, de valorar la vida humana per sobre de tot.

Fa poc que vaig llegir un poema de Miquel Martí i Pol que remarca aquesta manca de reacció davant la injustícia i m’agradarà llegir-vos-el:

A voltes / una tarda qualsevol, / la tendresa s'instal·la a les paraules / i una pluja finíssima / fa esclatar flors als aiguamolls / i créixer gespa als rostolls. / Llavors, / fa de bon rossolar / per un pendent de mots / degudament asseptitzats / i assabentar-se, / entre glop i glop de cafè, / que en algun país llunyà / la guerra encara persisteix / i la gent mor de fam. / Un, aleshores, fàcilment exclama: / quins malparits, els homes! / A voltes, ja ho dic, / la tendresa s'instal·la a les paraules.

La primera peça que cantarem és Salve Regina de Franz Liszt

Liszt, fou un pianista i compositor romàntic hongarès molt popular. Va fer concerts per tota Europa i és considerat el més gran pianista de la seva època. Després d’una vida sentimental desordenada i tempestuosa s’establí a Roma l’any 1861, estudià teologia i rebé els ordres menors amb la qualificació d’abat.

Aquesta Salve, Liszt la va compondre el 1885, un any abans de morir, amb lletra breu i repetitiva: Salve Regina, Mater misericordiae. Salve Reina, Mare de misericòrdia. És una pregària carregada de força i emotivitat en què el principal protagonisme dramàtico-musical recau en el mot  misericordiae.

Ave Verum – Charles Gounod

Ave verum corpus, himne eucarístic curt del segle XIV atribuït al papa Innocenci VI, basat en un poema d’un manuscrit de l’Abadia de Reichenau. Durant l’edat mitjana s’interpretava a la missa en el moment de l’elevació de l’Hòstia.

Molts compositors n’han fet versions a veus. La de Charles Gounod, que podreu  sentir té un gruix musical considerable i és extraordinàriament dramàtica. Per accentuar-ne més el dramatisme l’autor utilitza abundosament les dissonàncies.

La lletra diu: Salut, cos veritable de Crist / nascut de Maria Verge; / qui veritablement va patir i fou immolat / a la creu per als homes. / El seu costat perforat vessà aigua i sang. / Sigueu de nosaltres tastat / en les angoixes de la mort.

Mariam matrem Vírginem – Llibre Vermell de Montserrat

Virolai a tres veus del Llibre Vermell de Montserrat del segle XIV. La lletra diu:

Maria, empar del món, defensa’ns, / Jesús, refugi segur, escolta’ns. / Ja sou totalment la nostra protecció, / realment refugi de tot el món.

Cinamom i flor d’acàcia

Composició d’Àngels Alabert, fundadora i primera directora del nostre Cor, inspirada en els goigs de la Mare de Déu de Bell-ull i Gràcia, venerada al claustre de la nostra catedral, que es canten el dia de la seva festa, el 8 de setembre.

Poor man Lazrus

Jester Hairston, l’autor, és un bon harmonitzador de cants espirituals afroamericans. En aquest cas el cant que tanca la nostra participació en aquest concert és fonamentat en la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer que podem llegir al capítol 16 de l’evangeli de Lluc. Diu:

Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.

El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham.  El ric també morí i el van sepultar.

Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Llavors va exclamar:

—Abraham, pare meu,  tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.

Xavier Merino i Serra, 28 de març de 2026