L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro
El dia 9 d’aquest mes va fer un any de l’atropellament mortal que va patir l’Iris Martí i Pujolràs, membre del Cor Maragall juntament amb tota la seva família.
L’entitat gironina Mou-te en Bici, que ja havia patrocinat la instal·lació d’una bicicleta blanca al lloc de l’atropellament, va promoure, el dia de l’aniversari, l’encesa d’espelmes en memòria de l’Iris al mateix lloc.
Després
d’unes paraules del president de Mou-te en Bici, Xavier Coromines, el nostre
company Salvi de Castro va llegir el text següent que ell mateix va escriure.
Estimats amics i familiars,
Iris, ens vas deixar escrit:
«Hi ha tantes coses que no entenc. I que no cal entendre. És tot tan complex, tan incert, tan caòtic. M’agrada la complexitat, m’agrada perdre’m en la incertesa i trobar-me en el caos. És tot tan contradictori…».
Tu ens vas parlar d’un camí i des de fa un any nosaltres seguim perduts enmig del caos, davant de tanta incertesa i discutint amb la complexitat…
Avui fa un any que ens va deixar, Iris, i el teu record segueix ben viu als nostres cors. Tot i que el temps passa, la teva absència es fa present cada dia, però també ho fan els moments compartits, les rialles i les experiències que ens vas regalar.
El dia d’avui és un recordatori de l'empremta que va tenir a les nostres vides la teva bondat, la teva generositat i el teu amor. Mantenim viva la teva memòria en cada pensament i en cada record que compartim.
I aquest record és la llum que ens guia i trobem consol en la certesa que la teva estimació quedarà amb nosaltres per sempre.
A poc a poc anirem regant les llavors que tu sense saber-ho vas plantar als nostres cors en els bons moments que vam viure plegats.
Iris, has de saber que seguirem perduts en la incertesa, desorientats en el caos, «amb la contradicció a les mans i un somriure al llavis.»
T’estimarem
sempre!
A l’acte hi va assistir una nombrosa representació del nostre Cor Maragall, així com de la Coral Xàntica i del Cor de Cambra de la Diputació de Girona, cors en què també cantava l’Iris, i vam interpretar la benedicció irlandesa AN IRISH BLESSING i, també, el cànon de Mozart DONA NOBIS PACEM.
Recordarem l’Iris mentre tinguem un alè de vida.
XMS.-
15 de setembre de 2024
Acte molt emotiu on els silencis parlaven. Sempre al cor Iris 🧡
ResponElimina