UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

 


El cap de setmana passat vam estar treballant amb uns quants companys i companyes del Cor Maragall i amb el mestratge de la Glòria Garcés, tècnica de cant per millorar les nostres interpretacions i gestionar la nostra veu a fi de treure'n el màxim de profit i aconseguir un millor so amb tots els amics i amigues que en formem part.

Ha estat intens, però també eficient, eficaç i divertit.

Vam començar dissabte a la tarda, primer un xic de relaxació i jocs de grup per anar agafant sintonia de cor. Després unes quantes vocalitzacions i tot seguit va començar el treball per cordes amb la Glòria. A les 8h tancàvem la sessió del dia per poder sopar i desprès, com cada any, tocava fer assemblea.

Vam repassar l'estat de comptes i cada comissió va explicar un xic el que havia treballat durant el 2023, i es van presentar els objectius per al 2024. Com sempre, tothom va poder dir-hi la seva i no vam tenir cap daltabaix rellevant.

Hi ha incorporacions a les comissions i alguna baixa, però tot de bon rotllo.

El grup de joves de nova incorporació també va tenir el seu espai. Estem molt contents amb tot el jovent que s'ha apuntat a cantar amb nosaltres, sembla que el canvi generacional està cobert i hem aconseguit que la mitjana d'edat hagi fet una davallada important.

Es va presentar un comissió anomenada Tallers i més , per poder compartir la saviesa dels components del Cor Maragall, que n'hi ha molta! Ara només cal posar fil a l'agulla per tirar-ho endavant.

Com sempre vam acabar tard, però això tampoc és res de nou, i pel que diuen les males llengües, encara n'hi va haver alguns que la varen fer petar fins a les hores menudes.

A les 8h del matí de diumenge tothom a esmorzar, a les 9h30 arribava la Glòria i començàvem la segona sessió del cap de setmana. Uns quants estiraments per escalfar el cos i abans de començar les vocalitzacions, la foto per deixar testimoni d'un cap de setmana esplèndid.

Vam acabar la sessió a tres quarts d’una. El temps just per prendre un vermut negre amb olives i patates per anar fent gana. Dinar, cafè tot aprofitant la terrassa i el solet de la tarda i després cadascú a casa seva. 

El temps dirà que n'ha après cadascun de nosaltres, però a la memòria col·lectiva segur que ja hi ha quedat gravat un bon record.

Gràcies, companyes i companys per compartir-ho amb mi.

 


TERESA RIBAS I ROQUETA - 23 de febrer de 2024

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro