Blog Cor Maragall de Girona

Santa Cecília estudiant partitures - pintura de Tiépolo - extreta de la Viquipèdia Aquest matí de la diada de Santa Cecília, patrona de la música i els músics i cantaires, he cercat alguna obra que li fos dedicada i he trobat l’Oda d’Henry Purcell que no coneixia. L’he escoltada i m’ha semblat una petit meravella, tant l’obra en si mateixa com la interpretació. La comparteixo amb tots vosaltres per si teniu ganes i temps de sentir-la. Si us ve de gust gaudir-ne la trobareu a https://www.youtube.com/watch?v=d4zDhrTH5UI&t=340s Xavier Merino i Serra, 22 de novembre de 2020

El monjo de Montserrat Andreu Martínez és un apassionat de la música. Foto JUANMA RAMOS “Gairebé no hi ha res que uneixi més una assemblea que el fet de cantar” Coincidint amb els 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, el monestir de Montserrat ha tornat a editar l’ Himnari dels fidels (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), amb himnes per als diversos temps de l’any litúrgic i per a diverses festes litúrgiques. És un himnari molt pràctic: primer hi ha una pàgina amb l’himne, la melodia i tota la lletra, a la pàgina següent hi ha l’acompanyament de l’orgue, després hi ha les partitures per fer les quatre veus, i després, les partitures per cantar-lo a tres veus. Entre himne i himne s’hi reprodueixen gravats i dibuixos del pare Oriol Diví (1924-2013), famós internacionalment pels seus exlibris, de manera que el llibre és, alhora, una obra d’art. Què és l’‘Himnari dels fidels’? És un recull d’himnes per ser cantats en diferents temps litúrgics de l’any :

  Escric al bloc animada per la invitació d'en Xavier Merino per expressar un sentiment persistent en el temps. Quan amb en Mariano tornem del assajos, en el camí cap a casa comentem lo afortunats que ens sentim de cantar amb tots vosaltres. Concert de Fires 2009 Sovint diem que ens sap greu no haver  pogut conèixer la Maria Àngels Alabert en la seva esplendor. Totes les peces que hem treballat on ella hi ha tingut alguna responsabilitat, tan si les ha compost com si les ha arranjat, ens fan sentir un goig especial. Ben segurs que ens en queden moltes per descobrir i ens preguntem si no seria bo fer-ne un recull  i cantar-les en un concert-recital  dedicat a la Maria Àngels Alabert només amb peces seves.     Montse Félez i Garriga, 11 de novembre de 2020 Fotografies de l'arxiu del Cor Maragall

  Ja ha passat Tots Sants... Només faltaven tres dies pel concert! Tota la il·lusió es va esvanir en un instant quan ens van comunicar que el concert s’havia anul·lat. Repassem una mica el temps de preparació, perquè no ha estat com en altres ocasions. El juliol, assajos a cases particulars, els cantaires a un lloc, les cantaires a un altre. Les mesures no ens permetien assajar junts. A l’agost descans, com sempre.   Arriba el setembre i comencem amb il·lusió els assajos al centre cívic de Sant Narcís. S’han de fer al teatre i amb les mesures establertes: rentat de mans, distància, obertures, desinfecció del mobiliari...és igual, la il·lusió sempre és més gran que l’esforç. Malgrat tot, ha valgut la pena. Ens queda el record d’haver compartit moments, somriures amagats sota les mascaretes, converses i ganes de passar-ho bé cantant. I el repertori? De ben segur que el podrem cantar en una altra ocasió. Mentrestant, acabo amb aquesta frase de Pau Casals: “La música, aquest mer

  Tot va començar el mes de març amb el confinament domiciliari. Van ser uns mesos que, tancats a casa, no podíem assajar en grup. Vam intentar fer-ho per via telemàtica però els resultats van ser més aviat decebedors. Quan no es penjava la connexió, el retard feia que no anéssim junts, fins que al final aquests tipus d’assaig el vam deixar de banda. Alguns ho intentaven sols però, tot i la seva voluntat, no se'n sortien; els faltava el caliu de la unitat, del conjunt, saber-se recolzats pels altres cantaires. En resum, faltaven els altres cantaires. També hi havia l’interrogant sobre quines peces s’havien de fer, ja que no teníem clar quin concert podríem fer. Anàvem veient com, de mica en mica, s’anul·laven una darrere l'altra les actuacions pendents.   Però no tot ha estat dolent. Quan les autoritats van permetre reunir-nos en grups de vint persones va començar una experiència totalment nova. Podíem assajar amb les mesures de seguretat que tots sabeu, a l'aire lliure,

  Assaig al teatre del Centre Cívic de Sant Narcís l'octubre de 2020     Tot és molt estrany pel cap de cadascú passen idees confoses només ens veiem els ulls i per sort ens veiem el cos com ens belluguem ens asseiem escalfem la veu   El piano arrenca ens hi anem unint les veus agudes, greus, primes, tendres, amples, intentant sortir el so darrere el teixit i la música surt la sento arriba i escalfa i potser traspassa parets     NEMBRÍ (*) En sortir de l’assaig al Centre Cívic, octubre 2020   (*) Pseudònim d'una persona cantaire del Cor que es vol mantenir en l'anonimat.