NADAL A MARIA GAY – Xavier Merino


El dia 21 de desembre vam anar, com fem de fa anys, a la Residència Geriàtrica Maria Gay de Girona, per cantar durant la missa i fer un petit concert. En aquest dia el centre celebra el Dia de les Famílies, festa en què hi participen molts familiars i amics dels interns al centre i, entre altres coses, es fa un pessebre vivent.

Durant la missa vam interpretar diversos cants litúrgics i tres nadales. Després vam fer un petit concert amb aquestes obres:

Els àngels de la Glòria, nadala francesa, harm. M. Oltra
Fes non non, nadala polonesa, arr. J. Bouvard
Ai, quin fred que fa!, Joan Llongueres, harm. M. Oltra
El rústec villancet, Lluís M. Millet, poema de Josep Carner
Allà en un pessebre, nadala nord-americana, harm. James F. Spilman
El dimoni escuat, nadala catalana, harm. F. Vila
Fum – fum – fum, nadala catalana, harm. F. Vila
El noi de la Mare, nadala catalana, harm. Ernest Cervera
Santa nit, nadala tradicional, Franz Grüber

 

La nostra actuació va ser molt aplaudida pels interns, els familiars i la resta d’assistents a l’acte. És emocionant i entendridor veure com molts dels interns van seguint les nadales en veu baixa. Estem contents de participar cada any en aquesta festa i ens agradarà de continuar-ho fent.

El Centre, després de l’actuació ens va convidar a una piscolabis que va permetre de comentar com havia anat l’actuació i parlar de com celebrarem les properes festes nadalenques.

Moltes membres del Cor tenim o hem tingut familiars o amics interns en aquest centre i tenim una ocasió magnífica per recordar els qui ja no poden ser-hi i homenatjar els qui encara hi són.


MISSA DEL GALL A SANT NARCÍS

Com també és tradicional, la nit de Nadal vam cantar la Missa del Gall a l’església parroquial de Sant Narcís, amb cants litúrgics i nadales intercalades en els moments oportuns. No cal dir la satisfacció expressada pels fidels en acabar la missa. Ni la nostra quan, com també és habitual, vam acabar la nit de Nadal amb una xocolatada al Centre Cívic. Gràcies, Teresa!



Xavier Merino

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

UNITS PER UNA AFICIÓ COMUNA: EL CANT - Teresa Ribas i Roqueta

Imatge
  El cap de setmana passat vam estar treballant amb uns quants companys i companyes del Cor Maragall i amb el mestratge de la Glòria Garcés, tècnica de cant per millorar les nostres interpretacions i gestionar la nostra veu a fi de treure'n el màxim de profit i aconseguir un millor so amb tots els amics i amigues que en formem part. Ha estat intens, però també eficient, eficaç i divertit. Vam començar dissabte a la tarda, primer un xic de relaxació i jocs de grup per anar agafant sintonia de cor. Després unes quantes vocalitzacions i tot seguit va començar el treball per cordes amb la Glòria. A les 8h tancàvem la sessió del dia per poder sopar i desprès, com cada any, tocava fer assemblea. Vam repassar l'estat de comptes i cada comissió va explicar un xic el que havia treballat durant el 2023, i es van presentar els objectius per al 2024. Com sempre, tothom va poder dir-hi la seva i no vam tenir cap daltabaix rellevant. Hi ha incorporacions a les comissions i alguna bai
Read more »

IDIL·LI, DE JOAN ALTISENT - Xavier Merino

Aquesta cançó, extremadament romàntica i primaveral, la vaig cantar per primera vegada, ja fa molts anys, a la Coral Oidà de Girona (on, per cert, vaig coincidir amb l’estimat company Jordi Palomeras, llavors molt jovenet) i, posteriorment, es va incorporar al repertori del nostre Cor Maragall. Sempre m’ha agradat molt de cantar-la i he comprovat que a molts altres cantaires del Cor també. Això m’ha mogut, com a modest homenatge als autors, a cercar una mica d’informació del compositor i del lletrista. M’ha sobtat veure que Idil·li és, segurament, l’obra més coneguda d’Altisent i que la interpreten nombroses corals, no només catalanes, sinó també espanyoles. També he vist que l’orgue que es va instal·lar fa pocs mesos a l’Auditori Josep Viader de  la Casa  de Cultura de Girona, és l’orgue de l’auditori privat que tenia Joan Altisent i que ha estat una donació del seu fill i néts a la ciutat de Girona. Antoni Careta, autor de la lletra d’aquesta cançó, que corre
Read more »

L'IRIS. UN ANY DESPRÉS - Salvi de Castro

Imatge
  El dia 9 d’aquest mes va fer un any de l’atropellament mortal que va patir l’Iris Martí i Pujolràs, membre del Cor Maragall juntament amb tota la seva família. L’entitat gironina Mou-te en Bici, que ja havia patrocinat la instal·lació d’una bicicleta blanca al lloc de l’atropellament, va promoure, el dia de l’aniversari, l’encesa d’espelmes en memòria de l’Iris al mateix lloc. Després d’unes paraules del president de Mou-te en Bici, Xavier Coromines, el nostre company Salvi de Castro va llegir el text següent que ell mateix va escriure. Estimats amics i familiars, Iris, ens vas deixar escrit: «Hi ha tantes coses que no entenc. I que no cal entendre. És tot tan complex, tan incert, tan caòtic. M’agrada la complexitat, m’agrada perdre’m en la incertesa i trobar-me en el caos. És tot tan contradictori…». Tu ens vas parlar d’un camí i des de fa un any nosaltres seguim perduts enmig del caos, davant de tanta incertesa i discutint amb la complexitat… Avui fa un any que ens va d
Read more »