UNA MÚSICA CONSTANT- comentari de Xavier Merino
El post que reprodueix la ressenya sobre aquest llibre publicada a la revista digital de PRODIEMUS, em va moure a cercar el llibre i llegir-lo. I, realment, la lectura va ser ben gratificant. És una novel·la que, en general, és apassionant i es llegeix amb molta fluïdesa. Potser amb un centenar menys de pàgines seria encara més llegidora. El rerefons amorós romàntic de Michael, segon violí del Quartet Maggiore, a trossos es fa una mica tediós, potser per massa irreal i poc creïble. Per a un lector que no sigui melòman la novel·la es pot fer feixuga i desaprofitar-ne una bona part de l’interès. Espero de poder comprovar-ho. Per a un amant de la música però, indueix a escoltar i redescobrir els quartets de corda de Franz Joseph Haydn, els trios amb piano, els quartets i quintets de corda de Beethoven i, sobretot, l’obra genial inacabada que s’ha d’escoltar amb tota la concentració possible: “L’art de la fuga”, de J.S.Bach. Vaig desempolsar l’enregistrament d’aqu