Blog Cor Maragall de Girona

A començaments de tardor, el 30 de setembre, vam tornar la visita al Cor Mardeveus de l’Escola de Música de Premià de Mar, que havia vingut a Girona el 19 de maig per compartir el concert anual de Temps de Flors. Feia un dia calorós amb un ventet que, a prop de mar, refrescava l’ambient i ens feia sentir la salabror ambiental. L’Escola de Música és situada a Can Maristany, un gran edifici senyorial noucentista fet construir per Pere Maristany i Pons entre els anys 1916-1920. Pere Maristany era fabricant de les lones Maxims. La fàbrica va haver de tancar per causa de la crisi del 29 i la família va residir a l’edifici fins que l’any 1988 el van cedir a l’Ajuntament de la població. L’auditori és un espai lluminós amb grans finestrals sobre als jardins que envolten la casa.   Cor Mardeveus El Cor Mardeveus, dirigit per Helena Blanch i acompanyat al piano per Montse Masseguer, va començar el concert amb la interpretació del repertori segúent: Down in the rive...

  La Coral Castellonina ens va convidar a participar a la trobada de corals que, dintre de la commemoració del seu trentè aniversari, va tenir lloc el 10 de juny a la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’escenari del concert va ser la impressionant basílica gòtica, construïda en temps del comte Ponç IV. Fou edificada sobre l’antiga església romànica dedicada també a Santa Maria. L’obra començà el 1261 i es donà per acabada a començaments del segle XV. Després de canviar-nos i preparar-nos per al concert a l’Escola de Música de Castelló, situada a l’antic convent de Santa Clara, vam anar cap a la catedral de l’Empordà, com l’anomenava Josep Pla. En entrar a la basílica, davant la grandiositat de l’espai, vaig pensar que seria difícil que el públic ens pogués sentir, especialment en els trossos ‘p, mp o pp’ de les obres. Però en aquell moment estava assajant el Quartet del Cor de Cambra de Girona i el so arribava ben clar a l’entrada. En anar ava...

És possible que un dels motius del creixent i potser definitiu desprestigi de l’erudició –i de la saviesa– sigui que qualsevol exemplar d’ homo sapiens capaç de tocar un parell de tecles a l’ordinador obtingui en tres segons dades que li permetin parlar de qualsevol cosa. Potser l’únic que distingeix l’instruït del qui no ho és tant és la capacitat discriminadora, la virtut d’extreure de la informació alguna cosa més que allò que proporciona la lletra. Els volia parlar dels últims quartets de Beethoven, i a l’hora de posar-m’hi he pensat: fem un cop d’ull a la Viquipèdia, no fos cas que m’escarrassi a expressar idees més o menys pròpies i l’amable lector conclogui que m’he afluixat en una simple afusellada. Així que m’abstindré de dades informatives, amb la confiança que el lector que sàpiga de què parlo no les necessita, i la il·lusió –en tots els sentits del mot– que en aquell que ho desconegui li desperti algun interès. Les cinc peces en qüestió –sis comptant ...

  El cant gregorià constitueix una de les més grans aportacions de la cultura d'Occident al patrimoni musical de la humanitat. No obstant això, l'estètica del cant gregorià no es pot explicar a partir de paràmetres habituals a què es fa referència en parlar de la música, atesa l'estreta relació entre el gregorià i la litúrgia cristiana llatina. De fet, els autors de cant gregorià van crear unes melodies que tenen com a principal objectiu esdevenir vehicle d'uns textos religiosos i, per tant, d'una expressió molt concreta. És per aquesta raó que el cant gregorià, vist des de la perspectiva actual, uneix a la característica d’austeritat una expressivitat única que ve definida pel text al qual dona suport i la prosòdia que aquest concedeix al discursrítmic. S'ha parlat abastament del ritme lliu...