MÚSICA I CIÈNCIA - Jordi Llovet
A aquells que ens agrada sentir música clàssica per la ràdio estem esvalotats i escandalitzats d’ençà que l’emissora nacional, vull dir l’espanyola, emet un programa insòlit anomenat Longitud de onda . Ja sabem que la música, com tot so, es propaga d’acord amb unes determinades freqüències i longituds d’ona; però el problema no és aquest, que no n’és cap: també les paraules o els sorolls que ens arriben a l’oïda tenen una longitud d’ona, i això no ens preocupa gens ni mica quan ens diuen: “ I love you ”. El problema resideix en el fet que, en aquest programa, parlen de la música -també és un problema de l’emissora catalana de música clàssica, en què xerren massa i posen poca música de cap a cap, només “fragments”, així ho diuen, tot sovint- en la seva relació amb la ciència. Per posar exemples que no m’invento, he sentit en aquesta emissora espanyola parlar de la relació entre el Concert per a violí de Beethoven i la melsa que tenim a l’abdomen; he sentit parlar de la