Entrades

LA GRAN PASSIÓ DE BACH - Josep Poch Clara

Imatge
Dibuix de Florent Cada any, quan s’acosta la Setmana Santa, tinc el costum d’anar al Palau de la Música Catalana a escoltar la Passió segons sant Mateu, de Johann Sebastian Bach, gràcies al fet que els responsables d’aquest auditori programen aquesta obra cada temporada, cosa que els aficionats a la música antiga agraïm molt. A més a més, cada any és interpretada per una formació diferent, sempre amb una elevada qualitat musical. Sembla ser que aquest oratori es va estrenar l’11 d’abril de 1727, dia de Divendres Sant, a l’església de Sant Tomàs de Leipzig, Saxònia, un lloc en què Bach va treballar durant gairebé tres dècades. Aquesta setmana es compliran 298 anys de la seva estrena. Malgrat la fama actual del compositor, en el seu moment va ser força desconegut. Un dels seus fills, també músic, un cop que va anar a una entrevista de feina va dir que el seu pare era “un compositor de províncies”. Efectivament, Johann Sebastian Bach va ser un creador musical que va treballar moltíssim ...

LES PÀGINES MÉS BELLES DE LA MÚSICA SACRA

Imatge
  Com hem anunciat mitjançant les xarxes de comunicació, dissabte 12 d’abril, vigília del diumenge de Rams, participarem juntament el Cor Tutti Canti, la solista Tina Gorina i l’Orquestra Simfònica d’Alenyà-Rosselló en aquest concert, programat pel Capítol de la Catedral per commemorar el vuitantè aniversari de la Junta de Confraries de Girona. La preparació del concert, dirigida per Bernard Salles, que també serà el director del concert, ha estat molt intensa i estem convençuts que serà un concert excel·lent amb un contingut espiritual que ens immergirà en el clima de les celebracions d’aquests dies sants.

COMIAT DE LA MONTSE FÉLEZ - Fèlix Martí - 31.03.2025

Imatge
  La Montse i en Mariano a primer terme Diuen que la Montse s’ha mort. No us ho creieu. Ningú podrà destruir la seva prodigiosa vitalitat. L’han volgut fer sortir de la vida precipitadament per evitar interferències i pròrrogues. Però conservarem en la nostra memòria i el nostre record la seva vitalitat de luxe en un món que tendeix a la rutina i a la mediocritat. A tots ens sorprenia el seu coratge. Cada vegada que l’hem sentit parlar ens ha sorprès el seu senzill atreviment. Ha gaudit d’una llibertat d’esperit que no és freqüent ni en les dones ni en els homes. Li ha arribat la mort sense haver tastat la por de viure. Diuen que la Montse, al Mas Ribes amb en Mariano, vivien en un racó de món aïllats de les connexions pròpies de la gent culta. No us ho creieu. La Montse i en Mariano havien convertit una casa rural, austera però bella, en una mena de centre universitari ben connectat amb tota mena d’iniciatives culturals a partir del taller de disseny d’en Mariano. Els seus inter...

EN EL TRASPÀS DE LA MONTSE - Sara Pujolràs i Naspreda

Imatge
  La Montse i en Mariano en un concert de Temps de Flors a l'església del Carme Divendres, just abans de començar l’assaig de cada setmana, vaig rebre una notícia trista i desoladora d’en Mariano: “Sara, se m’ha mort la Montse”. La intensitat de l’impacte de la nova entre tots els cantaires, fins i tot entre els més joves, i que menys hi havien coincidit indica clarament l’estima que tots li teníem. La Montse ha estat una cantaire discreta però present, amb una vasta cultura que derivava del seu interès per una gran diversitat de temes, amb una actitud sempre positiva i disposada a participar de tot, ja fos un concert o una passejada, una celebració festiva o un moment de dolor. La seva mirada tendra i afable amagava una energia i una força que acompanyava totes les seves accions.   La corda de contralts Sempre recordaré amb afecte el dia en què va venir, juntament amb en Mariano, el seu espòs i company de vida, a fer la prova de veu per entrar al Cor. Amb la seva caracterís...

COMPARTINT L'AMOR PER LA MÚSICA - David Casellas i Gispert

Imatge
  El cor Maragall vam tenir la sort de poder compartir un cap de setmana en el qual tots plegats vam poder enfortir el nostre lligam com a grup d’amics  apassionats per fer música en majúscules. Per tal d’alliberar-nos de les tensions i de les pressions de la vida quotidiana, vam cercar un ambient relaxat en un hotel de la costa, allunyat del neguit i les presses, on l’única preocupació fos gaudir amb el treball musical d’unes peces que formen part d’un repertori clàssic d’incalculable valor. Tot i que ens esperàvem amb candeletes que l’hotel escollit per a l’estada de cap de setmana seria un paradís on tot fluiria amb naturalitat, pau i tranquil·litat, en alguns moments vam haver de lluitar en contra dels elements que ens volien desdibuixar aquesta màgia: una festa d’aniversari en el bar contigu, la pluja continuada i el fred consegüent. Però cap dels elements més adversos va aconseguir de trencar el bon ambient regnant durant la magnífica sessió de tècnica impartida per l’...

CANÇÓ DE CARRER - Josep Poch Clara

Imatge
Dibuix de Florent que il·lustra l'article al diari L’any 1975, ara fa 50 anys, va ser un any prolífic pel que fa a la música en català. Amb el dictador encara viu però a les acaballes, es va publicar Fent camí dels Esquirols, Viatge a Itaca de Lluís Llach, Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa, el primer disc de la Companyia Elèctrica Dharma, l’àlbum dedicat al poeta Salvat-Papasseit d’Ovidi Montllor i Cançó de carrer , de Ramon Muntaner, entre d’altres. A casa mai es van comprar discos de cançons infantils, de manera que, quan era petit, en lloc d’escoltar “en Joan petit quan balla”, escoltava “fent camí per la vida / em tocarà menjar la pols”, “bon viatge per als guerrers / que al seu poble són fidels” i “casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. De tots aquests discos, el meu preferit sempre va ser el de Ramon Muntaner, que encara escolto de tant en tant. Hi ha cantants que tenen una llarga vida artística i deixen empremta, com ara Lluís Llach. Altres tenen...

EXCURSIÓ SISTEMA DEFENSIU DE GIRONA - Natàlia Donato Vilanova

Imatge
  Diumenge passat, 16 de febrer, un grup de companys del Cor Maragall vam gaudir d’una excursió molt enriquidora al sistema defensiu de Montjuïc de Girona. La ruta que va tenir una durada de tres hores, va estar marcada per l’entusiasme i la curiositat dels participants, els quals van tenir l’oportunitat d’aprendre i explorar un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. La jornada va començar amb una introducció a càrrec d’en Quim Güell, que es va encarregar de guiar la visita. Amb la seva passió en Quim va oferir explicacions acurades sobre el recorregut i les diferents estructures defensives que conformen Montjuïc. Aquesta sortida va ser una oportunitat excel·lent per conèixer de prop la història i els secrets de Montjuïc. Els participants vam poder admirar les estructures defensives i aprendre sobre el seu paper clau en la protecció de la ciutat. A mesura que avançava la visita, en Quim va anar desgranant la història del sistema defensiu, compartint dades històriques que van ca...

LUTIERS, ELS DARRERS ARTESANS - Josep Poch Clara

Imatge
  Dibuix de FLORENT Antonio Stradivari era un italià que feia de lutier, és a dir, fabricava instruments musicals. Va treballar entre el 1680 i el 1730 a la ciutat de Cremona tot dirigint un taller amb diversos treballadors. Es calcula que va produir més de 1.000 instruments, dels quals se’n conserven uns 650. No va ser l’únic lutier que treballava en aquella època, en què la música es trobava en ple període barroc, un temps que va posar les bases de la música culta actual, en què proliferaven les orquestres que treballaven per a nobles i prínceps i també havia nascut l’òpera com a gènere musical, amb gran èxit als llocs on es representava. Hi havia altres lutiers en aquella època, però de tots plegats, Stradivari va ser el més famós, conegut més pel seu nom en llatí, ja que signava els violins com Antonius Stradivarius. La fama dels seus instruments ha fet que els seus violins i violoncels avui dia tinguin un valor estratosfèric. Fa anys hi havia violinistes que van tenir el seu...

Concert de Sant Esteve. Un clam per la pau - 26-12-2024 - Ramon Moncunill Bernet

Imatge
  L’Esperit de Nadal es va fer present en el tradicional concert que vam fer a l’Auditori de La Mercè de Girona el dia de Sant Esteve. Enguany, un fil conductor especial   unia les nostres veus, les nostres nadales, els nostres desitjos i anhels…, volíem que les nostres cançons fossin un clam per la pau . L’excel·lent decoració nadalenca a l'entrada de l’auditori i al mateix escenari ajudava   a sentir-se en família, com si es tractés d’una gran sala d’estar de la nostra llar, amb la complicitat del públic assistent… Érem una gran família que volíem celebrar Nadal i gaudir d’una estona de bona música. Un gran encert va ser presentar prèviament cadascuna de les nadales amb un breu poema d’un dels poetes de casa nostra, tot fent esment a la nadala que a continuació cantaríem.   Un repertori de nadales molt equilibrat: Adeste fideles . Nadala tradicional Joia en el món . Lowell Mason (1792-1872) Allà en un pessebre . Nadala nord-americana, harm. James E. ...

CONCERT DE NADAL A CÀNOES - 07.12.2024 - Maria Pascua i Vila

Imatge
  Dissabte 7 de desembre teníem un compromís d’intercanvi amb el Cor QuadriPhonia de Cànoes, a la Catalunya Nord. El Cor QuadriPhonia ens va visitar a Girona per Temps de Flors i el compromís va ser que nosaltres els visitaríem per fer un concert al voltant de Nadal. El dia 7 a les dues de la tarda la concentració de cantaires va pujar a l'autobús amb què ens desplaçàrem fins a Cànoes una població rossellonesa a tocar de Perpinyà. Vam ensopegar un dia molt fred, un dia rúfol d’hivern amb molt de vent i pluja, un dia que recordarem. En arribar a l’escenari del concert, a l’església del poble, ens trobem una joia del romànic del segle XII. Acollidora, amb bones sensacions per al cant i una sonoritat ideal per oferir un bon concert. La nostra directora, la Sara Pujolràs va voler fer la prova de veu habitual, la col·locació dels cantaires i tot seguit un repàs d’algunes peces.   Absis de l'església de Sant Quirc i Santa Julita A les 5 en punt el Choeur QuadriPhonia va ...

HÄNDEL I JENNENS - M.H.P. QUIM TORRA I PLA

Imatge
   Georg Friedrich Händel Charles Jennens PEL SEU INTERÈS COPIEM A CONTINUACIÓ AQUEST ARTICLE Händel i Jennens Quim Torra i Pla - 131è president de la Generalitat Tot i que no es tracti exactament d’un oratori sobre el naixement de Crist, sinó de la salvació dels homes, la tradició l’ha fet seu: no s’entén un Nadal sense El Messies de Händel. Però hi ha encara una manera més sublim d’escoltar El Messies : acompanyar-la de la lectura de la narració que Stefan Zweig va dedicar-li, un dels moments estel·lars de la humanitat. Si, per casualitat, tenim la sort de sentir alguna versió del Messies Participatiu, aleshores difícilment podrem escapar de l’emoció del moment. 1741. Händel, arruïnat, vell, xacrós, vaga enmig de la boira dels carrers de Londres. Arrossega encara les seqüeles d’una hemorràgia cerebral. Tot sembla acabat per a ell. El rei li ha girat l’esquena; la inspiració, seca com un tronc d’olivera corcat; coixeja i comença a perdre l’oïda. Fa un fred que endola...

CONCERT DE TOTS SANTS D'ENGUANY - Xavier Merino i Serra

Imatge
  L’acte començà amb un minut de silenci pels ciutadans morts o desapareguts a causa de les inundacions produïdes pels aigüats caiguts el dia de Sant Narcís a diverses comarques del País Valencià, amb la presència de bona part de la Junta del Cor Maragall a l’escenari. Tot seguit la companya Teresa Ribas llegí la presentació del concert que havia preparat i que podeu llegir a continuació: Bona tarda a tothom i benvinguts un any més al concert del Cor Maragall. Gràcies per tornar a acompanyar-nos. COM VIURE per CONVIURE, per un món lliure de violències. Què és la violència? És l’ús intencionat de la força o l'abús de poder per dominar algú o per imposar alguna cosa. A més, segons el context on es dóna, es pot parlar de violència a la feina, a les institucions, a les aules, a casa, per part d'automobilistes, en l'esport, en la família o en un grup social determinat, com les dones, en alguns col·lectius o per raça, ... La declaració dels Drets Humans aprovada i procl...