L'ADVERTÈNCIA DE L'ORGUE DE NOTRE-DAME - Oriol Pérez Treviño
Vista de l’interior de la catedral de Notre-Dame de París mentre les flames consumeixen la teulada del temple YOAN VALAT / EFE Va ser el premi Nobel de Literatura de 1981 Elias Canetti qui, a La Província de l’Home , va escriure: “La música és la vertadera història vivent de la humanitat.” No sabria explicar-los-hi però, dilluns, en conèixer la tràgica notícia de l’incendi de Notre-Dame de París, la frase canettiana va assaltar algun espai de la meva memòria. En efecte, la música és aquesta història viva perquè se’ns hi afirma tot allò relatiu als sentiments. Malgrat que, en el seu moment, no va ser una interpretació d’aquelles, diguem-ne, inoblidables, dilluns, el sotasignat, a través de l’exercici memorístic, es va poder traslladar fins a l’interior de la catedral parisenca, l’any 2006. Al temple del qual avui plorem la destrucció, el director nord-americà John Nelson va dirigir, al capdavant de l’Ensemble Orchestral de Paris i la Maîtrise de Notre-Dame, un dels cims de