MOZART - Jordi Llovet
En aquest article Jordi Llovet, a partir de la correspondència del músic, fa una aproximació a un aspecte força desconegut del gran Mozart. Tenim una admiració tan gran per Mozart que ens resulta estrany que, en llegir les seves cartes, hi aparegui un ésser molt bona persona, però més aviat vulgar i, especialment, amb una cultura molt escassa i una ortografia de nen de parvulari. Sap greu, sí, però així és la cosa. Luis Cernuda va fer un vers que diu, traduït: “Si em preguntéssiu: «¿La música què és?», «Mozart, diria»”, però si hagués conegut la correspondència del músic, encara molt poc publicada en vida del poeta, s’hauria endut una lleugera desil·lusió. O no. Perquè així és la humanitat: el geni pot anar acompanyat de la incultura, de la barroeria fins i tot. Vegeu els exemples de Catul, de Rabelais, de Villon, de Sade i de tants d’altres (vaja!, quasi tots m’han sortit francesos!). En efecte: a una cosina seva, dita Maria Anna, Mozart el diví li escriu l’