Blog Cor Maragall de Girona

Això és la joia - ser un ocell, creuar un cel on la tempesta deixa una pau intensa. I això és la mort - tancar els ulls, escoltar el silenci de quan la música comença. Màrius Torres (1910-1942) Fa uns mesos vaig posar al bloc un altre poema de Màrius Torres que parlava de la música. Aquesta setmana he descobert aquest, en el qual la música també és present, i que estic segur que agradarà a molts cantaires. Xavier. La fotografia del poeta és d'internet.

Els concerts de 1914 a París i a Londres En la història recent de la nostra nació, i tant en els moments àlgids com en els més foscos, sempre ha tingut una presència molt potent l’associacionisme cultural, les iniciatives socials sorgides d’entitats i agrupacions de tota mena que han propulsat el país i l’han projectat cap a l’exterior, i que s’han convertit en ambaixadores del nostre patrimoni cultural, però també d’una manera de fer i de ser. I el moviment coral, amb una tradició nascuda fa més d’un segle i mig, ha estat sempre un dels col·lectius més actius, prolífics, persistents i proclius a la internacionalització de la seva labor. Les corals són autèntics exèrcits de pau, instruments de civilització, factors de cohesió social i ambaixades de la cultura i la idiosincràsia dels pobles. Catalunya, en molts episodis de la seva història, ha hagut de vehicular la reivindicació de la seva identitat a través de fenòmens de caràcter cultural, i el cant col·lectiu, la pràctica coral, h