Blog Cor Maragall de Girona

Després dels concerts del darrer quadrimestre de 2011, hem entrat al que m’agrada anomenar, seguint la denominació del calendari catòlic, “temps de durant l’any”. És un temps en què l’activitat es limita a assajar, feina dura, el repertori nou que interpretarem durant l’any que acabem de començar. Primer serà el Concert de Música Sacra del Mercadal, la vigília del Ram, després Girona Temps de Flors, per culminar en el Concert de Fires del dia de Tots Sants, segurament el més popular dels que fem, i acabar en el cicle de Nadal. Aquestes primeres setmanes de l’any la nostra directora, Sara Pujolràs, ens presenta i proposa el repertori que té ganes de fer i comencem d’assajar-lo. És un temps de sorpreses en descobrir obres noves que, o bé coneixem d’una manera sumària, o bé desconeixem totalment. Els primers contactes amb cada obra són de tempteig, de descobrir-ne el caràcter, l’estructura, l’harmonia, la bellesa, la dificultat, ... És una època de treball col·lectiu de tot e

El dia 30 de desembre vam fer el darrer concert d’aquest cicle de Nadal a l’església parroquial de Santa Eugènia de Ter. El terme municipal de Santa Eugènia, situat al Pla de Girona, va ser annexionat a Girona el 30 de juny de 1963, juntament amb els de Sant Daniel i Palau sa Costa. Malgrat els gairebé cinquanta anys transcorreguts continua ben viu l’esperit de poble i bona part dels habitants es consideren eugeniencs abans que gironins. Les expressions “vaig a Girona” o “he anat a Girona” són ben vives. A la mitja part del concert es féu una recollida de donatius per a Càritas de la parròquia. Moltes de les zones de l’actual barri són de construcció recent i això ha fet que una bona part de la població procedeixi de la immigració, primer espanyola i actualment de països africans, llatinoamericans, asiàtics i de l’est d’Europa. La crisi econòmica actual que fa que molts adults i la majoria de joves siguin a l’atur, multiplica les demandes d’ajuda i força els r

M’he permès d’escriure “gran” al títol no perquè fos un concert de gran durada, ni tampoc perquè actuéssim amb orquestra, ni tampoc perquè les obres fossin clàssiques, ni espectaculars, ni de dificultat extrema. L’he qualificat de gran perquè, malgrat la manca de publicitat, l’auditori de La Mercè s’omplí de gom a gom; perquè des del primer moment es va crear una molt bona sintonia entre el públic i el Cor; perquè vam cantar amb ganes i convenciment bo i seguint les indicacions de la Sara, la nostra directora; perquè en acabar el programa els aplaudiments del públic, que no cessaven, ens van obligar a tornar a sortir a l’escenari a interpretar una altra peça. Si tenim en compte que fa anys que a Girona no es feia un concert de nadales populars i tradicionals el dia de Sant Esteve, és raonable pensar que el públic desitja que es faci i per això va respondre molt bé a la proposta que va fer l’Ajuntament, organitzador de l’acte. Crec que seria convenient de, en anys