PENDERECKI: AVANTGUARDA, COMPROMÍS, CONHERÈNCIA - Jaume Radigales
Krzysztof Penderecki, el 1993 Amb la mort de Krzysztof Penderecki , s'extingeix un dels últims gegants de la música europea del segle XX. Va néixer un any tan incòmode com el del 1933, en una Polònia que aviat patiria el jou de la invasió i dels crims del nacionalsocialisme i que, després de la Segona Guerra Mundial, viuria sotmesa als capricis ocasionalment també criminals d'una Unió Soviètica que tindria en el país veí un dels seus satèl·lits més incòmodes. Tot i una sòlida formació musical a càrrec d'alguns dels millors mestres polonesos del moment, Penderecki sempre es va deixar guiar pel seu instint, fins a forjar un llenguatge molt personal i inconfusible. Primer, les influències d'Igor Stravinski en matèria rítmica i després el serialisme d'Anton Webern o de Pierre Boulez, totes dues tendències estètiques esdevindrien crucials per marcar amb un segell definitiu el futur gran Penderecki. Còmplice i defensor de les causes humanitàries, un