Blog Cor Maragall de Girona

Encara frescos els records del concert vull expressar i compartir algunes de les impressions que em va causar. Havíem tingut el que suposo que és la por escènica . Quant dimarts vam començar de provar per primera vegada aquella sala immensa estàvem una mica espantats i els resultats no van ser gens bons. La fondària de la sala (potser quaranta metres o més), l’alçada, la fredor asèptica de la fusta, creen un respecte que fàcilment esdevé temor o por. Però la prova va ser decisiva. Quan ens hi vam tornar a enfrontar el dia de Tots Sants ja havíem superat força aquell temor, aquella por, inicial. I l’assaig previ al concert va anar bé. I quan vam sortir a l’escenari i el públic, el nostre públic, ens va rebre amb un fort i calorós aplaudiment vam guanyar la mica de confiança que potser encara ens faltava. Ara comptava, sobre el plànol de la Sala Xavier Montsalvatge, quina assistència podíem haver tingut i, sense ser gens generós, goso dir que va haver-hi set-centes ci

Benvolguts amics del Cor Maragall, L’amic Xavier em convida a expressar les meves impressions entorn del concert de Tots Sants, mitjançant aquesta plataforma tant extraordinària que teniu com es aquest blog. També els seu promotor i bon amic Lluís m’ho va insinuar alguna vegada. Permeteu-me però, en primer lloc, fer una crítica al fet que la participació dels cantaires en la confecció del bloc sigui encara tant reduïda. Sou gairebé 50 els components del Cor Maragall i jo que encara me’l sento  molt meu, -soc un seguidor assidu del bloc-,  veig que no hi participeu gaire. Sortosament teniu en Lluís que l’ha confeccionat molt bé i els escrits i crítiques d’en Xavier sempre encertats, igualment com l’extraordinari contingut fotogràfic. Animo doncs, a tots els cantaires a participar-hi més. Els suggeriments i vivències vostres enriquirien aquest instrument i la bona feina que fan els dos amics esmentats. Teniu una gran eina i val la pena que hi col·laboreu. No els dei