CAMINADES AMB COR: BARRIS DE L'ESQUERRA DEL TER - Joaquim Güell i Poch
Aquesta va ser la caminada que va estrenar
aquesta activitat del Cor Maragall. Vam caminar per llocs històrics i naturals
d’alguns dels barris de l’esquerra del Ter.
Per posar-nos en context, l’Esquerra del Ter de Girona es compon dels següents
barris: Germans Sàbat, Taialà, Fontajau, Domeny i Sant Ponç. Aquests barris
havien pertangut a Sant Gregori fins el 1975 quan, de l’autopista fins al Ter,
es van annexionar a Girona però la resta dels nuclis de Taialà i Domeny
continuen pertanyent a Sant Gregori.
El grup de caminaires ens vam trobar al pàrquing del Pavelló de Fontajau on vam començar la caminada. En aquest punt es va explicar d’on prové el nom del barri. Precisament davant del pavelló, darrera dels barracons del col·legi Balandrau, hi havia una font que s’anomenava Font d’en Jau i d’aquesta font prové el nom de Fontajau.
Després vam baixar cap al Ter fins arribar a la part de darrera del pavelló, al
costat de la Passera de Fontajau. Des d’aquest punt es pot veure el riu i les
diferents zones de creixement del riu Ter. La llera per on circula l’aigua. La
primera zona de creixement que és al costat del riu, on som nosaltres. La
segona zona és on hi ha l’esplanada de gespa i el pavelló en si. (Com a referència
aquesta zona es va inundar durant el temporal Glòria.) La tercera zona de
creixement seria on actualment hi ha Fontajau i la Rambla Xavier Cugat.
Al costat de la Passera de Fontajau s’hi va fer un observatori d’aus del Ter però per causa del vandalisme es va tancar al públic. Actualment l’Ajuntament de Girona l’ha adequat com a refugi per a rats penats, gran consumidors de mosquits i enemics naturals del mosquit tigre.
Continuem la ruta resseguint el Ter pel camí del Parc de les Ribes del Ter, sota els arbres i al costat del riu. Travessem un pont que salva la riera Bullidors, al costat del Pont de la Barca. Com el seu nom indica abans hi havia una barca que travessava el riu (quan encara no hi havia el pont). La barca de llibant era especial per fer aquesta feina. En la paret es poden veure les argolles on s’estacaven els animals i la barca. El pont es va fer el 1902.
El camí que baixa al costat del restaurant és l'antic camí per on tothom accedia a la llera del Ter i a la barca.
En aquest mateix lloc, antigament hi havia un «merendero» que posteriorment es va convertir en un hostal. Ara és un restaurant i una cocteleria. La cocteleria s’anomena Gala en honor a la dona d’en Salvador Dalí. Ells es van casar pel civil i anys més tard ho van fer per l’església. La cerimònia es va celebrar al Santuari dels Àngels i el dinar de noces el van fer en aquest restaurant.
En aquest punt també hi havia un control de burots. Els burots s’encarregaven de cobrar els impostos a totes les mercaderies que volien entrar a Girona. Com podeu veure els peatges no són un invent modern.
Una vegada fetes totes aquestes explicacions agafem l’antic camí, travessem la Rambla Xavier Cugat, el carrer Camí de la Font de l’Abat i pugem fins al Puig de la Bateria que, al moment de fer la caminada no sabia que, antigament, s’anomena Mirador de Sant Ponç.
Actualment es diu Puig de la Bateria perquè quan els soldats de Napoleó (els francesos) van assetjar Girona els anys 1808 i 1809, van utilitzar aquest puig per posar-hi les bateries de canons i poder atacar la ciutat. Des d’aquí dalt es veu una preciosa vista del Barri Vell amb la Catedral i Sant Feliu mostrant-se amb tot el seu esplendor. Els altres punts alts estaven en mans del defensors gironins. La muntanya de Montjuïc era defensada pel seu castell i les quatre torres posades estratègicament.
Quan som aquí dalt demano a les persones que m’acompanyen que facin un exercici
d’imaginació. Imagineu-vos que no hi ha l’Hospital Josep Trueta, ni el
supermercat, ni els edificis, ni la carretera, ni els ponts. Només ens queda
una plana al costat del riu on suposadament hi havien horts i un camí de
carros. On actualment hi ha el pont i la Copa en aquells moments era la
desembocadura de l’Onyar, el Galligants i el Güell al riu Ter. Era una zona
d’aiguamolls per on les tropes franceses no podien passar.
Un detall geològic és que aquest puig és de pedra nummulítica, es veuen perfectament els nummulits que la conformen.
Una vegada observada la Girona antiga, reprenem la marxa cap el Puig d’en Roca. A mig camí ens trobem l’Arbre de Fontajau, fet per Max Varés. És una escultura inaugurada el 2023 per celebrar els 25 anys de l’Associació de Veïns de Fontajau i Rambla Xavier Cugat. S’havia d’inaugurar l’any 2020 però la pandèmia de la Covid va obligar a suspendre l’acte fins a tres anys més tard.
Vam comentar que quan van fer les actuals edificacions del Puig d’en Roca s’hi van trobar unes sepultures neolítiques i s’hi van fer intervencions arqueològiques en què es van trobar instruments de pedra tallada. Els neolítics s’estaven allà dalt perquè tenien una bona visió de la plana que era com uns aiguamolls. Baixaven a caçar i recol·lectar però quan hi havia avingudes d’aigua tornaven al Puig d’en Roca.
La caminada continua pujant fins a trobar un
corriol a mà esquerra que ens porta a una pedrera. Aquí veiem que les pedres
acaben de forma punxeguda. Una de les possibles utilitzacions era per fer els
sarcòfags que utilitzaven els jueus. A nivell geològic podem veure que la pedra
és sorrenca i que pel sol fet d’haver canviat de Puig, tot i ser un al costat
de l’altre, la morfologia de les pedres ha canviat.
Continuem el corriol dins els boscos de Taialà fins arribar a la Torre de Taialà o del Cerdà.
La torre és una casa pairal dels segles XV–XVII
de propietat privada, actualment abandonada i molt malmesa. És una masia
fortificada amb una torre circular al nord i talussos defensius a la majoria de
les parets exteriors. Està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional però,
repeteixo, totalment abandonada i cau a
trossos. Així és com es té cura del nostre patrimoni.
Ben bé al costat de la Torre hi ha una de les pedreres de Taialà. Se’n treien blocs de pedra sorrenca que els romans feien servir per construir les muralles de Gerunda. Un lloc on encara es poden veure aquests blocs és a la base de la Torre Rufina, a la Plaça de Sant Domènec.
Posteriorment van veure que es desfeia i van començar a utilitzar la pedra
nummulítica que és més dura.
Vam continuar caminant pels boscos de Taialà fins arribar a l’autopista. Allà vaig mirar l’hora i vaig decidir que l’altra part de la caminada la faríem un altre dia. I vam començar el retorn cap al Pavelló de Fontajau però ho vam fer per un altre camí. Vam passar pel costat de l’autopista fins arribar al barri de Germans Sàbat a l’alçada del camp de fútbol. Des d’allà vam començar a resseguir la riera de Bullidors.
Davant del CAP ens vam aturar a veure un dels ponts Eiffel que hi ha a Girona. Aquest pont té la seva història. Va ser construït el 1876 per la casa Eiffel, era un pont de vianants, situat damunt del riu Güell, vora la ronda Ferran Puig, i conegut com a pont de Mart. L’any 1912 fou traslladat riu avall per tal de connectar el carrer Cerverí amb la Devesa. En procedir-se al desviament del riu Güell l’any 1969, aquest pont restà sense ús, de manera que l’any 1974 se’l traslladà prop del Col·legi dels Maristes, sobre la sèquia Monar. I ara fa pocs anys que és dins el barri de Germans Sàbat salvant la riera i donant pas entre aquest barri i Mas Catofa.
Llavors vam continuar resseguint la riera per un camí que hi ha al seu costat i
alguna vegada per carrers laterals fins arribar on havíem començat la caminada.
Joaquim Güell i Poch, 26 de juliol de 2025
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada