Blog Cor Maragall de Girona

  El cervell dels músics com Ezio Bosso (a la imatge) mostra una activitat més intensa quan una seqüència musical acaba d’una manera inesperada. / GETTY   N’hi ha prou amb escoltar la primera paraula que diu un conegut quan despenja el telèfon per saber si ha tingut un mal dia. Fins i tot la gent convençuda de no tenir oïda és capaç de percebre-ho. Com que tenim una tendència natural a buscar patrons, a comunicar-nos i a explicar històries, som especialment hàbils a detectar emocions en els altres. I, per això mateix, estem especialment dotats per a la música. Des d’abans del naixement, enregistrem la informació que rebem de l’entorn, la processem i n’extraiem pautes recurrents. Som capaços de fer prediccions i crear-nos expectatives que ens congratulen quan es compleixen. Això ho sabia Bach i ho saben Metallica i Lady Gaga. Perquè la música és la forma d’art que més explota aquesta perícia per discernir regularitats. Leibniz deia que la música és el plaer que experiment...

Seré sincer: no sóc pas entusiasta de l'irlandès Bono, activista, nominat a un Oscar i veu cantant d'U2. Ara bé, se li atribueix una frase convincent: “La música pot canviar el món perquè pot canviar la gent.” Escric aquest article a la Baixa Silèsia, a Strzelin, una petita població que no és pas lluny de Breslau, la capital de la regió. El lloc és conegut per les seves famoses pedreres de granit. Però no som aquí per això, sinó perquè un grup d'estudiants de batxillerat de l'institut, amb un parell de professors, hi hem passat una setmana molt especial. Ha tingut lloc en el marc d'un projecte Erasmus+ KA2 d'associacions escolars. En el nostre cas, nois i noies de sis diferents estats europeus han treballat junts, ara i prèviament en línia. El projecte té un títol compromès: Experience art, increase motivation . A Polònia ens hi hem bolcat: hem experimentat la relació entre aprenentatge i pràctica artística. Consideren que la música pot ser educat...