HÄNDEL I JENNENS - M.H.P. QUIM TORRA I PLA
PEL SEU INTERÈS COPIEM A CONTINUACIÓ AQUEST ARTICLE
Händel i Jennens
Quim Torra i Pla - 131è president de la Generalitat
Tot i que no es tracti exactament
d’un oratori sobre el naixement de Crist, sinó de la salvació dels homes, la
tradició l’ha fet seu: no s’entén un Nadal sense El Messies de Händel.
Però hi ha encara una manera més
sublim d’escoltar El Messies: acompanyar-la de la lectura de la narració
que Stefan Zweig va dedicar-li, un dels moments estel·lars de la humanitat. Si,
per casualitat, tenim la sort de sentir alguna versió del Messies Participatiu,
aleshores difícilment podrem escapar de l’emoció del moment.
1741. Händel, arruïnat, vell,
xacrós, vaga enmig de la boira dels carrers de Londres. Arrossega encara les
seqüeles d’una hemorràgia cerebral. Tot sembla acabat per a ell. El rei li ha
girat l’esquena; la inspiració, seca com un tronc d’olivera corcat; coixeja i
comença a perdre l’oïda. Fa un fred que endola l’ànima. Desfet i ensorrat,
arriba a casa seva (avui, un museu que porta el seu nom, un lloc imprescindible
si es visita Londres i es vol assaborir una de les estones de pau i música més
increïbles enmig de la passió compradora desbocada i el soroll infernal de
turistes i londinencs).
Li costa pujar les escales. Al replà
veu un paquet que li ha fet arribar Charles Jennens, vell amic amb qui havia
col·laborat en algunes òperes, col·leccionista d’art, mecenes i un poeta
aficionat, un home en qui la història difícilment s’hi hauria aturat si no
hagués estat per un petit manuscrit. Un recull de l’Antic i el Nou Testament:
19 passatges d’Isaïes, 11 salms, 7 trossos dels llibres dels Profetes, 7 dels
Evangelis (cap de Sant Marc), 11 de les Cartes de Pau i 4 de l’Apocalipsi:
Naixement, Passió, Resurrecció i triomf de Crist.
La intensitat amb què Zweig explica
la transfiguració de Händel, com va ser posseït pel text i la inspiració, com
escrivia i escrivia pentagrames i notes, sense menjar, sense dormir, cridant sovint,
udolant en la nit, al·leluia! al·leluia!, mentre li queien les llàgrimes, és
també l’obra d’un geni sobre un altre. Al meu parer, amb els seus llibres sobre
Fouché i Castellio, i les seves Memòries, el millor de Zweig.
“Creia veure el Cel i fins i tot Déu
mateix”, diria Händel en acabar. Zweig, entusiasmat, admirat per la plenitud
d’una obra genial, amb les paraules que nosaltres no sabem escriure, exclamaria
sobre l’Amén final: “Aquestes dues curtes i abruptes síl·labes serveixen per a
construir un monument que arriba al cel. Una veu seguida d’una altra, les
síl·labes s’allarguen… com l’alè de Déu, i la inspiració de Händel ressona en
la paraula final de la pregària sublim que d’aquesta manera arriba a ser tan
àmplia i enorme com l’univers.”
En 23 dies Händel va compondre El
Messies. Instants irrepetibles. Jennens, el llibretista oblidat, es va
queixar que el músic hagués dedicat tan poca atenció al seu llibret, per
deixar-ho llest i acabat en tan poc temps. A un seu amic li va escriure: “Ha
fet [Händel] un bon entreteniment, encara que no tan bo com hagués pogut i
hauria d’haver fet. Amb molta dificultat li he fet corregir algunes de les
faltes més grosses de la composició; però va retenir la seva obertura
tossudament, i hi ha alguns passatges indignes de Händel, però molt més
indignes del Messies.”
Sempre m’ha semblat que aquesta
opinió de Jennens no deixa de ser l’autèntica darrera nota genial de l’Oratori.
Publicat la pàgina 14 del diari El
Punt Avui, diumenge 17 de novembre de 2024.
Fotografies extretes de Viquipèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada