Blog Cor Maragall de Girona

  Gabriel Fauré el 1905 Mai no sabrem del cert què va motivar Gabriel Fauré a escriure, l’any 1887, un dels rèquiems més dolços, plàcids i emotius de la història de la música. Feia dos anys que son pare havia mort, i mesos després va sonar en el funeral de sa mare, però una vegada ell mateix va confessar que l’havia escrit per pur plaer d’escriure, sense cap dedicatari ni motivació concreta, i se sap del cert —pel testimoni del fill del compositor, Philippe— que Fauré era agnòstic, i que en realitat aquella missa de difunts era simplement un exercici de composició. En qualsevol cas, Fauré va escriure una obra plena d’espiritualitat, de bellesa i de dolçor, lluny del dramatisme apocalíptic i grandiloqüent que van practicar altres grans compositors anteriors i coetanis (Mozart, Verdi, Berlioz, Brahms, Dvorák…). El Rèquiem de Fauré sembla una cançó de bressol, serena i tendra, que venç (o ajuda a superar) la por de la mort: «És així com jo veig la mort, com un deslliurament feli

UN CONCERT MEMORABLE Encara emocionat pel concert d’aquest matí, aquí van les meves impressions: Ja només a l’entrada dels cantaires a l’escenari hem gaudit d’una explosió de color! Tots els colors de l’arc!... Els dibuixos de l’Isaac, la realització d’en Robert, la posada en escena, tot presagiava un concert que seria memorable. L’AL·LELUIA de Cohen i el BLOWIN IN THE WIND de Dylan, i WHAT A WONDERFUL WORLD, han començat a emocionar-nos i encomanar-nos la vostra il·lusió, emoció, germanor, el desconsol, la lluita... Després el TU MAI CAMINES SOL, on sense partitures us hem pogut sentir molt a prop amb un gest d’acostament impressionant. Per a mi un dels més significatius i culminants del concert. Hem escoltat L’ESTACA, i hem sentit com bufava EL VENT d’en Raimon. El goig i la lluita de la BELLA CIAO, fins arribar a la revolució dels clavells amb LA GRÀNDOLA, que ens mostrava que també pacíficament es pot arribar a molt. Ha seguit HEVENU

  El concert del Cor Maragall del dia de tots Sants s’emmarcava aquest any sota el lema de Cançons de Revolta i Pau . Perquè és en les cançons on podem trobar una de les millors maneres d’expressar sentiments. Com els sentiments que hi havia en el moment de l’enterrament de Martin Luther King, o davant la pèrdua de Gandhi assassinat o que fa cantar aquell esquerdat Hallelujah a Leonard Cohen o de respostes que no les sap ni el vent...                                                El primer bloc de cançons va ser el del Desconsol ·         Hallelujah, de Leonard Cohen, arr. Roger Emerson ·         Blowing in the wind, de Bob Dylan Però sempre cal fer un pas. Va ser Mandela que va dir “que el coratge més gran no és no caure, sinó aixecar-se sempre”. És e nmig de la tempesta que apareix, a vegades, l’arc de sant Martí...   Iniciàvem el bloc de la Il·lusió                ·         What a wonderfulworld – G. D