Blog Cor Maragall de Girona

  La música ens enriqueix l'ànima i ens acompanya per la vida. Siguem pianistes, pintors, paletes o metges. Va més enllà de qualsevol ofici, hi és. L'Acadèmia de la Música Catalana (que aixopluga i impulsa els creadors), per tal de celebrar el Dia de la Música, ha volgut eixamplar fronteres i mostrar la presència cabdal que té el so, la melodia, el ritme, en altres disciplines. L'escriptor Jaume Cabré (Barcelona, 1947) ha estat l'encarregat d'explicar, a l'acte que s'ha celebrat al CCCB, la relació (tant a tocar) que ha tingut la música en la seva vida i en la seva obra (si és que es poden separar). En llegim 14 fragments.   Foto: ACN   1.  Als músics els jubila la mort. De vegades, els jubila l'instrument.   2.  Ja sé que la vida és més pesant i que la feina és la feina i l'ofici, moltes vegades és dur. Sense anar més lluny, un músic en actiu em va explicar que en la voluminosa particel·la d'una obra de Tetral

Com sabeu, l'any vinent el Cor Maragall farà 40 anys. En tot aquest temps s'han fet moltes coses i no només estic parlant de concerts. Un exemple és un escrit que he trobat fent endreça de tota la paperassa de l'entitat. Pels que hi sou des del principi o gairebé, com jo, segur que us portarà bons records. L'any 1985 el Cor Maragall va anar a fer les terres Occitanes, per cert, amb un gran èxit i aquí, escanejat, hi trobareu els "Fets històric i veritables esdevinguts al Cor Maragall en aquella ocasió". Espero que als qui hi vam anar us agradi rememorar-ho i als qui hi heu vingut més tard us pugui arrencar algun que altre somriure.  Introducció: Joaquim Güell. Pàgina 1 Pàgina 2 Pàgina 3 Pàgina 4 Pàgina 5 Pàgina 6 Pàgina 7 Pàgina 8 Pàgina 9 Pàgina 10

  Qualsevol temps és bo per recordar els fastos i les glòries que ha donat el país. Avui, per exemple, escau parlar d’una de les veus més impressionants, una de les artistes catalanes més extraordinàries que ha donat mai el panorama vocal de Catalunya: Victòria dels Àngels , “de los Ángeles” fora de Catalunya. Potser no tenia una capacitat de fiato tan gran com alguna altra, però la delicadesa amb què cantava tots els personatges que va fer va ser inigualable. Potser no arribava a fer uns filats, uns pianissimi i unes coloratures tan impressionants com alguna altra, però tenia una capacitat de ficar-se en la psicologia, en l’ànima dels seus personatges, com no s’ha tornat a veure. Era fina, delicada, discreta, de riure gentil, amorosa de mena, amiga de tothom, fins i tot d’aquells que van evitar que cantés al Liceu durant 27 anys. Tant se val: anava pel món i feia la millor Madame Butterfly que s’ha sentit mai, la millor comtessa de Les noces de Fígaro , de Mozart, i les