Blog Cor Maragall de Girona

És possible que un dels motius del creixent i potser definitiu desprestigi de l’erudició –i de la saviesa– sigui que qualsevol exemplar d’ homo sapiens capaç de tocar un parell de tecles a l’ordinador obtingui en tres segons dades que li permetin parlar de qualsevol cosa. Potser l’únic que distingeix l’instruït del qui no ho és tant és la capacitat discriminadora, la virtut d’extreure de la informació alguna cosa més que allò que proporciona la lletra. Els volia parlar dels últims quartets de Beethoven, i a l’hora de posar-m’hi he pensat: fem un cop d’ull a la Viquipèdia, no fos cas que m’escarrassi a expressar idees més o menys pròpies i l’amable lector conclogui que m’he afluixat en una simple afusellada. Així que m’abstindré de dades informatives, amb la confiança que el lector que sàpiga de què parlo no les necessita, i la il·lusió –en tots els sentits del mot– que en aquell que ho desconegui li desperti algun interès. Les cinc peces en qüestió –sis comptant

  El cant gregorià constitueix una de les més grans aportacions de la cultura d'Occident al patrimoni musical de la humanitat. No obstant això, l'estètica del cant gregorià no es pot explicar a partir de paràmetres habituals a què es fa referència en parlar de la música, atesa l'estreta relació entre el gregorià i la litúrgia cristiana llatina. De fet, els autors de cant gregorià van crear unes melodies que tenen com a principal objectiu esdevenir vehicle d'uns textos religiosos i, per tant, d'una expressió molt concreta. És per aquesta raó que el cant gregorià, vist des de la perspectiva actual, uneix a la característica d’austeritat una expressivitat única que ve definida pel text al qual dona suport i la prosòdia que aquest concedeix al discursrítmic. S'ha parlat abastament del ritme lliu