Tres 'Messies? - Jordi Llovet
Les pròximes setmanes, Barcelona serà escenari, en diversos auditoris, de tres Messies de Haendel, o Händel, cosa inusual. Però la nostra opinió és que no en sentirem cap d’impressionant, que no és el mateix que dir “bo”. El Messies de Haendel és un gran oratori barroc, solemne, compost el 1752, en plena maduresa del compositor. Que sigui solemne no vol dir que hagi de ser aparatós, ni espectacular, ni fulgurant: és ben cert que la música barroca, en especial la música religiosa, es componia per a pocs instruments i poques veus. Però d’ençà que Mendelssohn, al primer terç del segle XIX, va “recuperar” grans oratoris del XVIII, com ara la Passió segons sant Mateu , de Bach, els oratoris de caràcter religiós es van interpretar, fins fa pocs decennis, amb una ampul·lositat verament prodigiosa. Era la lectura “romàntica” d’una música que pertanyia a una estètica molt més reservada, menys fastuosa. El que té de barroc el Messies ho té en l’ordre compositiu, no gràcies a una
