Blog Cor Maragall de Girona

  La música ens enriqueix l'ànima i ens acompanya per la vida. Siguem pianistes, pintors, paletes o metges. Va més enllà de qualsevol ofici, hi és. L'Acadèmia de la Música Catalana (que aixopluga i impulsa els creadors), per tal de celebrar el Dia de la Música, ha volgut eixamplar fronteres i mostrar la presència cabdal que té el so, la melodia, el ritme, en altres disciplines. L'escriptor Jaume Cabré (Barcelona, 1947) ha estat l'encarregat d'explicar, a l'acte que s'ha celebrat al CCCB, la relació (tant a tocar) que ha tingut la música en la seva vida i en la seva obra (si és que es poden separar). En llegim 14 fragments.   Foto: ACN   1.  Als músics els jubila la mort. De vegades, els jubila l'instrument.   2.  Ja sé que la vida és més pesant i que la feina és la feina i l'ofici, moltes vegades és dur. Sense anar més lluny, un músic en actiu em va explicar que en la voluminosa particel·la d'una obra de Tetral

Com sabeu, l'any vinent el Cor Maragall farà 40 anys. En tot aquest temps s'han fet moltes coses i no només estic parlant de concerts. Un exemple és un escrit que he trobat fent endreça de tota la paperassa de l'entitat. Pels que hi sou des del principi o gairebé, com jo, segur que us portarà bons records. L'any 1985 el Cor Maragall va anar a fer les terres Occitanes, per cert, amb un gran èxit i aquí, escanejat, hi trobareu els "Fets històric i veritables esdevinguts al Cor Maragall en aquella ocasió". Espero que als qui hi vam anar us agradi rememorar-ho i als qui hi heu vingut més tard us pugui arrencar algun que altre somriure.  Introducció: Joaquim Güell. Pàgina 1 Pàgina 2 Pàgina 3 Pàgina 4 Pàgina 5 Pàgina 6 Pàgina 7 Pàgina 8 Pàgina 9 Pàgina 10

  Qualsevol temps és bo per recordar els fastos i les glòries que ha donat el país. Avui, per exemple, escau parlar d’una de les veus més impressionants, una de les artistes catalanes més extraordinàries que ha donat mai el panorama vocal de Catalunya: Victòria dels Àngels , “de los Ángeles” fora de Catalunya. Potser no tenia una capacitat de fiato tan gran com alguna altra, però la delicadesa amb què cantava tots els personatges que va fer va ser inigualable. Potser no arribava a fer uns filats, uns pianissimi i unes coloratures tan impressionants com alguna altra, però tenia una capacitat de ficar-se en la psicologia, en l’ànima dels seus personatges, com no s’ha tornat a veure. Era fina, delicada, discreta, de riure gentil, amorosa de mena, amiga de tothom, fins i tot d’aquells que van evitar que cantés al Liceu durant 27 anys. Tant se val: anava pel món i feia la millor Madame Butterfly que s’ha sentit mai, la millor comtessa de Les noces de Fígaro , de Mozart, i les

A començaments de tardor, el 30 de setembre, vam tornar la visita al Cor Mardeveus de l’Escola de Música de Premià de Mar, que havia vingut a Girona el 19 de maig per compartir el concert anual de Temps de Flors. Feia un dia calorós amb un ventet que, a prop de mar, refrescava l’ambient i ens feia sentir la salabror ambiental. L’Escola de Música és situada a Can Maristany, un gran edifici senyorial noucentista fet construir per Pere Maristany i Pons entre els anys 1916-1920. Pere Maristany era fabricant de les lones Maxims. La fàbrica va haver de tancar per causa de la crisi del 29 i la família va residir a l’edifici fins que l’any 1988 el van cedir a l’Ajuntament de la població. L’auditori és un espai lluminós amb grans finestrals sobre als jardins que envolten la casa.   Cor Mardeveus El Cor Mardeveus, dirigit per Helena Blanch i acompanyat al piano per Montse Masseguer, va començar el concert amb la interpretació del repertori segúent: Down in the river to

  La Coral Castellonina ens va convidar a participar a la trobada de corals que, dintre de la commemoració del seu trentè aniversari, va tenir lloc el 10 de juny a la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’escenari del concert va ser la impressionant basílica gòtica, construïda en temps del comte Ponç IV. Fou edificada sobre l’antiga església romànica dedicada també a Santa Maria. L’obra començà el 1261 i es donà per acabada a començaments del segle XV. Després de canviar-nos i preparar-nos per al concert a l’Escola de Música de Castelló, situada a l’antic convent de Santa Clara, vam anar cap a la catedral de l’Empordà, com l’anomenava Josep Pla. En entrar a la basílica, davant la grandiositat de l’espai, vaig pensar que seria difícil que el públic ens pogués sentir, especialment en els trossos ‘p, mp o pp’ de les obres. Però en aquell moment estava assajant el Quartet del Cor de Cambra de Girona i el so arribava ben clar a l’entrada. En anar avançan