Blog Cor Maragall de Girona

  Arnold Schönberg (1874-1951) En la tradició de la música clàssica, sempre ha costat molt que els públics i la crítica acceptessin alguna novetat. No calia que fos la novetat que significa un compositor amb un llenguatge completament nou; n’hi havia prou que la música sonés d’una manera diferent del que la gent estava acostumada a sentir. Mozart va quedar eclipsat per molts compositors ja assentats, com Haydn i Salieri, i per d’altres que avui considerem uns patates. Un cas diferent és el de compositors, com he dit, radicalment nous; per exemple, Schönberg, que, considerant gastat el codi tonal que anava de Bach fins a Brahms i Mahler (amb certes innovacions), va “inventar-se” un codi harmònic i tonal completament revolucionari, com després va escaure als compositors de l’anomenat Segon Cercle de Viena. De la mateixa manera que l’estrena de la Consagració de la primavera , de Stravinsky, va provocar un daltabaix a París, l’any 1913, així la música de Schönberg,

Placa del carrer Josep Anselm Clave de què parla l'article La placa és de marbre i fixada a la paret amb claus de bronze, tot un estil ben solemne, de la seva època. És la reina entre les seves germanes i filles i netes que també retolen carrers de Girona. Fa patxoca, la placa, però encara en fa més la seva inscripció: "En sessió de 4 de juliol de 1906 l'Excm. Ajuntament acordà donar a n'aquest carrer el nom del fill i·llustre de Catalunya, fundador de les societats corals, Joseph Anselm Clavé, col·locant-se en memòria la present làpida a 4 de novembre del mateix any". La primera singularitat de la placa, que ara farà els 110 anys, és aquesta supervivència perquè essent com és un manifest catalanista i en català, ben curiosament va ser respectada i no va rebre la persecució governativa contra les llengües que no fossin el castellà. Al mateix carrer, el bar Royal es va haver de dir bar Rosal. Josep Anselm Clavé (1824-1874) és una figura eminent, pol

  Interior de la basílica de Sant Marc Venècia va ser, juntament amb Roma, el centre musical més important d’Itàlia durant el Renaixement i el primer Barroc. La seva singularitat musical va sorgir gràcies al caràcter especial de Venècia mateix, una ciutat-estat independent, geogràficament protegida i aïllada de la resta d’Europa, a mig camí entre Orient i Occident. Venècia era una capital luxosa, brillant, amb una atmosfera particularment cosmopolita, extravertida i hedonista, i d’una gran esplendor visual gràcies a les seves precioses façanes policromes i d’arquitectura audaç que es reflectien a les aigües dels seus canals. La música, igual com ho va fer la pintura amb Ticià, Il Tintoretto o Il Veronese, es va impregnar d’aquest ambient lluminós i magnificent de la «sereníssima república» de Venècia. Compositors com Orlando di Lasso, Claudio Monteverdi, Giovanni Gabrieli o Heinrich Schütz van estar relacionats per estrets vincles d’amistat, mestratge i recíproques influè

  Fotografia corresponent al Concert Solidari de l'any 2015 Un any més, i ja en van quatre, el nostre Cor Maragall ha participat en el Concert de Corals Solidari que organitza l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes per ajudar a pagar la peregrinació a aquells malalts que no poden fer-ho. De fa ja molts anys el nostre Cor, sempre que pot, col·labora en concerts solidaris o benèfics quan se li demana. El concert del dia 8 de maig, com sempre,s’escaigué dintre la setmana de Temps de Flors i l’escenari fou l’església de Sant Feliu de Girona. I em sembla que ha estat l’any en que ha tingut més públic. Públic solidari, és clar! Enguany hi vam participar tres corals amb les obres que detallo tot seguit: LA JOVENTUT DEL GÍNJOL , de Maçanet de la Selva, dirigida per Cristina Bota i Oliveras Elijah Rock , espiritual negre de Jester Hairston I’m just a poor wayfaring stranger , espiritual negre de Ricardo Giavina An irish blessing , tradicional