Blog Cor Maragall de Girona

Quan érem batxillers, just abans que s’implantés l’Educació General Bàsica i molt abans dels plans d’estudis que es cursen ara –els quals confesso que ja no recordo com s’anomenen– la música era una cosa molt rara. Al col·legi dels Hermanos hi havia un piano polsós en un racó del teatre que no es va utilitzar mai, com a mínim en la meva presència, i la música no era una assignatura obligatòria, ni optativa, ni res de res. És més, si algú de nosaltres hagués mostrat les seves debilitats musicals segur que l’haurien mirat malament. La majoria es dedicava tan sols a jugar a futbol o a algun altre esport de moda en aquella època. De fet, ni música, ni teatre, ni poesia, res de tot això s’ensenyava i res de tot això calia aprendre ni practicar, més enllà del patètic recital del dia de Santa Llúcia, dels Pastorets per Nadal o d’uns poemes tronats que havíem  de memoritzar per omplir algun buit en la classe de Lengua Española. El dia que els meus fills van començar a anar a esc

Josep Baró i Güell és el tercer assegut de l'esquerra El fons musical de Josep Baró: qui va ser i la importància de difondre el conjunt de la seva obra Us faig arribar aquest escrit perquè, a part que hagi fet la feina de catalogació de les partitures, sapigueu quina importància té el fons i així coneixereu més bé el món coral gironí (una mica de cultura per engrossir l’autoestima). Doncs, resumidament (podreu ampliar la informació en un article que espero que surti properament a la Revista de Girona) ve a ser dues o tres coses: els tipus de partitures són de molts estils i separats en música vocal, instrumental, música de sardanes, etc. Josep Baró i Güell fou director de l’Orfeó Cants de Pàtria , vicedirector de l’orquestra simfònica de Girona, compositor i mestre a les escoles públiques de Girona i director d’orfeons de pobles com Sarrià de Ter, per posar un exemple. Composà diferent música (l’exemple amb què sovint s’associa és amb les sardanes; en les aud