Blog Cor Maragall de Girona

La revista Enderrock ha confeccionat un número especial molt ben fet i documentat amb les cent cançons catalanes que ens fan quedar bé, des del Cant de la Sibil·la , del segle XIII, fins als Catarres. Es va poder adquirir el cap de setmana amb aquest diari. Miro si hi ha l' Homenatge a Teresa , d'Ovidi Montllor, i Noia de Porcellana , de Pau Riba, i quedo satisfet. Hi busco Com un puny , de Raimon, i la trobo a faltar. Però bé, Raimon hi és amb Al vent i Jo vinc d'un silenci . Hi ha sis cançons de Nadal: a més a més del Cant de la Sibil·la , El cant dels ocells , Fum, fum, fum , La Mare de Déu , El desembre congelat i El Noi de la Mare . Sis de cent, una bona representació. I això que no hi figuren Les dotze van tocant ni El dimoni escuat . Al final de la revista hi ha un rànquing amb les deu cançons que, entre les cent, els seus lectors han votat amb més profusió. La primera és El cant dels ocells . Una ca

  Concert de Sant Esteve 2012 Ja fa unes setmanes que preparem el repertori per a les diverses actuacions del cicle de Nadal d’enguany. A més de les cançons tradicionals que són ineludibles, com El noi de la mare , Fum, fum, fum , El desembre congelat , Santa nit , Allà en un pessebre , ..., n’hem reincorporat algunes que no havíem cantat els darrers anys i tres altres de noves. Entre les noves destaca una versió molt rítmica i sincopada de Les dotze van tocant harmonitzada per Francesc Pagès que estem ben segurs que agradarà a tot el públic. També és molt destacable la nadala popular peruana Festejos de Navidad, harmonitzada per Herbert Bittrich, amb text d’Alfredo Ostoja. Té fragments molt rítmats i altres de més dolços i la velocitat és variable. Tan aviat deixem anar el pedal del gas com el pitgem a fons. La tercera novetat és la Suite Comercial Navideña, de José Bernardo Álvarez. Aquesta canço vol ser una sàtira del consumisme que el sistema ca

Vaig tenir el plaer d’assistir al concert de la Coral Xàntica del dia 23 de novembre a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona. I va ser realment, com ja he dit, un plaer. Van anar desgranant cançons d’arreu del món, totes elles molt boniques, amb interpretacions que m’atreveixo a qualificar d’excel·lents. L’acompanyament del trio format per Joan Sadurní al piano, Enric Canada a la percussió i Pere Coma al contrabaix hi va contribuir molt. I la coreografia d’Olga Bernardo, molt adient i ben interpretada, va ser un altre atractiu del concert. La primera cançó, Marxem? , tradicional catalana la desconeixia totalment. La melodia, amb possibles reminiscències melòdiques àrabs, em va fer pensar en les cançons camperoles mallorquines que canta Maria del Mar Bonet, com ara la Cançó de segar i altres. L’esplèndida interpretació de la Fuga Geogràfica d’Ernst Toch em va sorprendre. Amb molts matisos, lleugera i àgil, només amb veus femenines. Em va semblar molt més suau, m

  Per motius personals, no vaig actuar al concert de Tots Sants d’enguany del nostre Cor i el vaig escoltar i veure des de l’espai destinat al públic. Públic que, seguint la línia dels darrers anys, va ser molt nombrós. El Cor Maragall es va enfrontar a una obra, el Festino nella sera del Giovedi Grasso avanti cena , obra del monjo benedictí bolonyès Adriano Banchieri , també conegut amb el sobrenom de Bolognese per raó dels seu origen. Una obra que, contra el que semblava a primera vista, té un grau elevat de dificultat interpretativa. El Festino , publicat el 1608, és un madrigal grotesc i satíric amb vint quadres que retraten diferents situacions vinculades amb la Commedia dell’Arte . Ben representatiu de la música del renaixement tardà i començament del barroc, conté madrigals, danses, mascarades, cançonetes, contrapunts, ... Havent gaudit del concert, com ja he dit, des del públic, se’m va fer molt difícil en aquell moment, per una barreja

  El bon amic i excantaire Quim Pardàs ha tingut l'amabilitat de fer aquest escrit perquè el poguéssim penjar al bloc: Amics del  COR MARAGALL: Com  cada any per Fires és per a mi obligatori assistir al concert de Tots Sants del COR MARAGALL. Em demanen  fer-hi algun  comentari i amb molt de gust ho faig. El concert coincidia  amb la celebració  dels 35 anys del cor: PER MOLTS ANYS!  Jo també puc dir-me a mi mateix: PER MOLTS ANYS!, per la part que em toca,  doncs jo hi era l’any 1979 en el començament d’aquella aventura, que de la mà de la Mª Àngels Alabert ha arribat a tant bon port. D’aquells primers pioners que jo recordi ja només  resten a dalt del vaixell en Narcís Fuster i en Xavier Merino. Dels meus temps encara queden una colla de cantaires dels quals conservo una bona memòria i amistat. Per commemorar solemnement aquest aniversari, ara ja amb la direcció de la SARA PUJOLRÀS, penso que heu sigut molt valents en enfrontar-vos a una