Blog Cor Maragall de Girona

Concert de Fires 2010 Ens acostem de pressa i ben decidits al concert de Tots Sants, el concert més tradicional del Cor Maragall davant l’audiència gironina, acte que per a nosaltres és el més important de les Fires. L’hem preparat –el preparem!– amb molt entusiasme i amb l’esforç conscient i voluntariós de tot el Cor, directora i cantaires. Volem que tothom, públic i cantaires, passi una estona ben agradable i gaudeixi de les obres seleccionades per al programa d’enguany. Cantarem algunes cançons picardioses del Renaixement, cançons populars catalanes, espirituals negres de ritme trepidant alguns, de ben melòdics i espirituals altres; commemorarem el dos-centè aniversari del naixement de Franz Liszt i el centenari del traspàs de Joan Maragall, de qui interpretarem la que potser és la seva obra més coneguda, el Cant Espiritual musicat per Maria Àngels Alabert, directora dels primers trenta anys del Cor Maragall. Totes les gironines i gironins hi sou convidats.

Ahir,  diumenge 16 d’octubre, vam pujar al Santuari de la Mare de Déu del Mont, a cavall de l’Empordà i la Garrotxa, a fi d’actuar al llarg del matí, en la festa de commemoració del 50è aniversari d’Omnium Cultural. També, durant els actes, s’homenatjaren Jacint Verdaguer i Joan Maragall. El dia, tot i ser molt assolellat, era boirós, calitjós, i impedia de poder gaudir de la meravellosa vista que es pot contemplar des d’aquest cim els dies clars. Va faltar l’ajuda de la tramuntana. Els organitzadors no s’hi devien haver entès. Vam sortir de Girona entre les vuit i dos quarts de nou del matí a fi de ser tots a lloc entre dos quarts de deu i les deu. A dos quarts d’onze, quan van haver arribat la president d’Omnium, Muriel Casals, i altres personalitats convidades, es va hissar l’ensenya nacional, moment en què vam cantar el Cant de la Senyera, amb lletra de Joan Maragall. Després, a l’interior de l’església hi hagué un seguit de parlaments que inicià Enric Sala, ca

Bon dia, Un doble motiu ens aplega avui al cim de la Mare de Déu del Mont, cim en el que mossèn Cinto Verdaguer, en paraules d'ell mateix , “va trobar la pau per contemplar el Canigó i la tranquil·litat per escriure. Al Cor Maragall ens plau estar aquí, i els en donem les gràcies, per un doble motiu: En primer lloc per commemorar el 50 aniversari de la fundació d'Òmnium Cultural. Cinquanta anys fructífers, no sense dificultats, en la vetlla i la feina, en defensa de la nostra cultura i la nostra llengua. En la lluita per preservar els nostres signes d'identitat. En segon lloc, per commemorar, també, el centenari de la mort del poeta Joan Maragall. Maragall, que va deixar-nos, en el conjunt de la seva extensa obra poètica , poemes que son balades (la del bes), himnes (el de l'arbre fruiter, l'himne a la senyera...), cançons (la del Comte Arnau, la de Sant Ramon...), i cants (alguns que han esdevingut sardanes: l'Empord

El dia 7 d’octubre al vespre vam cantar per primera vegada a l’Auditori “Josep Irla”, de l’antic hospital de Santa Caterina, seu actual de la Generalitat a Girona. El concert va ser la cloenda de l’acte organitzat per GICOR (Associació Gironina de Prevenció i Ajuda a les Malalties del Cor) per presentar les seves activitats per al curs 2011-2012 que acaba de començar. És una associació que desenvolupa una activitat molt intensa adreçada als seus afiliats i al públic en general. Un dels membres més actius d’aquesta entitat és el nostre estimat Quim Pardàs, bon amic i excantaire del Cor Maragall. Vam començar el concert amb tres cançons del Renaixement: El Grillo , de Josquin des Prés, Cucú, cucú! , cançó masclista, poca solta i un pèl lúbrica del poeta, músic i clergue castellà Juan del Encina, i Il est bel et bon , de Pierre Passereau, cançó humorística i desenfadada. Els dos primers autors van viure durant la segona meitat del segle XV i primeres dècades del XVI,

Bona tarda,  Els agraïm la invitació a cantar en la cloenda de l'acte de presentació de les seves activitats per aquest curs que avui comencen. Amb l'esperit de la música és una bona manera d¡afrontar tertúlies, berenars, caminades, gimnàs, excursions i actes lúdics i culturals. De fet, la música és bona companya per fer gairebé de tot i, bé és sabut, que a tot arreu s'ha cantat, i es canta, des de l'antigor fins als nostres dies. Tots els països tenen les seves cançons, avui els n'oferirem una mostra ben variada, un passeig per França, Espanya, Catalunya (el principat i les illes), Itàlia, Alemanya, Irlanda, i Polònia. Arreu s'ha cantat i es canta per celebrar, per divertir-se, per riure i algunes vegades també per plorar. Escoltar una cançó, sovint, ens asserena i ens allunya de les cabòries. Creguin-me, cantin!, encara que sigui a la dutxa, tant se val. Avui, i aquí, és el dia i el lloc apropiats per fer bona la dita que tots hem escoltat

El proper 7 d'octubre, a les 8 de la tarda, amb motiu de la presentació de les activitats de GICOR, cantarem a l'Auditori Josep Irla (Edifici de la Generalitat, a Girona. Les cançons que cantarem son: El grillo , de Josquin des Prez (1450-1521) Cucú, cucú! , de Juan de la Encina (1468-1529) Il est bel et bon , de P. Passereau (1509-1547)  La filadora   (Pop. catalana), versió coral de F. Vila (1922-2011) Ton pare no té nas (Trad. mallorquina), adaptaciómusical de B. Bibiloni (1936) Angelina ,    d'A. de Pradine, (arranjaments de S. Källman (1952) An irish blessing (Irlanda), de James E. Moore, jr. Ave Maria , de Franz  Liszt (1811-1886) L'Eterne est son nom , de Franz Liszt (1811-1886) (Text de J. Racine (1639-1699) Geographical Fugue , d'E. Toch (1887-1964)  Cant de la Senyera,  de  Lluís Millet (1867-1941) – Text de Joan Maragall                      Directora: Sara Pujolràs Imatge: gicor.entitatsgi.cat Introduït inicialmen