Blog Cor Maragall de Girona

La Maria ens ha enviat aquest video com a felicitació: BON NADAL, a totes i a tots.   http://www.youtube.com/user/AlphabetPhotography Publicat inicialment per Lluís Gil el 27 de desembre de 2010

En Quim ens ha enviat aquest video com a felicitació: BON NADAL, a totes i a tots. http://www.youtube.com/watch?v=SXh7JR9oKVE Publicat inicialment per Lluís Gil el 24 de desembre de 2010

Amigues i amics, m'acaben desitjar Bones Festes amb aquesta magnífica interpretació de Les Quatre Estacions, de Vivaldi.  LES CORDES VOCALS FEMENINES D´UN MAGNÍFIC QUINTET ISRAELÍ IMITANT LES CORDES DE VIOLÍ DEL PIMER MOVIMENT (allegro) DEL CONCERT Nº 1 (la primavera) DE LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDI QUE IMITEN A LA VEGADA LES CORDES  VOCALS DELS OCELLS  ( Imitacions niant en d´altres imitacions...la vida mateixa!)                                                                             http://www.youtube.com/watch?v=Uxs5O6hMBvg No m'he pogut estar de fer-vos-ho arribar, agraint-li de passada a qui m'ho ha enviat a mi. Una abraçada, Lluís Publicat inicialment per Lluís Gil el 21 de desembre de 2010

Andrea Marcon és el músic [solista, compositor, professor i director] que dirigirà el Concert participatiu de Nadal d'enguany a l'Auditori de Girona el proper 15 de desembre de 2010.  Tota la informació a:   h ttp://www.auditorigirona.org/cat/a.programacio_fitxa.php?idReg=401 Ahir, al pre-assaig general, vam tenir l'oportunitat de cantar sota la seva direcció i copsar la seva agudesa i sensibilitat i el seu saver fer.  Andrea Marcon (Treviso, Itàlia, 1963) va estudiar clavecí i orgue i es va graduar el 1982. Més endavant es va graduar en música antiga al conservatori de Basilea, on va completar els seus estudis amb mestres de gran renom, com Top Kopman entre altres. Va desenvolupar un programa de concerts de clavecí i orgue, en solitari. El 1997, a Venècia, en col·laboració amb la Escuola Musical di San Rocco, va fundar l'Orquestra Barroca de Venècia, amb la intenció d'interpretar obres del barroc italià oblidades, interpretades amb instrum

ANY 2010 Concert participatiu de l'Obra Social de "la Caixa" - Auditori de Girona "Missa de la Coronació" (W.A. Mozart) Data: dimecres, 15 de desembre de 2010 Tota la informació a: http://www.auditorigirona.org/cat/a.programacio_fitxa.php?idReg=401 Concert de Nadal Data: dijous, 23 de desembre de 2010 Lloc: Centre Cívic Sant Narcís, Teatre Hora: 8 de la tarda Missa del Gall Data: divendres, 24 de desembre de 2010 Lloc: Església de Sant Narcís Hora: 12 de la nit Any 2011: Concert d'Any Nou Data: dissabte, 1 de gener de 2011 Lloc: Església Parroquial de Llagostera Hora: 7 de la tarda Missa i Concer t Data: diumenge, 2 de gener de 2011 Lloc: Centre Geriàtric Maria Gay (Girona) Hora: 11 del matí Concert Acte de cloenda 150è aniversari naixement Joan Maragall (Any Maragall) Data: dimecres, 27 d'abril de 2011 Lloc: Auditori Josep Viader (Casa de Cultura. Girona) Hora: 8 de la tarda Conc

L’obra És, segurament, la peça més coneguda i interpretada del compositor austríac Erns Toch tot i que ell no la considerava pas de les seves obres més brillants i reeixides. Era el darrer temps, l’únic que s’ha conservat, de la suite parlada Gesprochene Musik, tot i que tenim notícia no confirmada que es pot haver trobat la resta de l’obra en un arxiu. És un ‘coral parlat’ en forma de fuga i la seva principal característica és l’absència de melodia i d’harmonies. Es serveix del text per provocar una polirítmia o combinació de diferents frases rítmiques al mateix temps. És fuga perquè presenta un tema (subjecte) que es pres i reprès per totes les veus fins que totes l’han exposat. Després introdueix uns elements diferenciadors de les veus, similars però no sempre iguals, que configuren diferents episodis de desenvolupament o divertiments que porten a una nova entrada del tema. Aquests episodis solen emprar els mots Nagasaki i Yokohama, En aquesta fuga l’ordre

Bon dia, benvinguts! Joan Grimalt, músic i filòleg, diu que “la música acompanya les activitats humanes, importants i no tant importants”. I si bé no diu a quines activitats  es refereix, ve a dir que a activitats de tota mena. Som a Fires i vet aquí que intentant buscar tres peus al gat, m’he entretingut a mirar on és la música en la programació d’aquestes festes durant les quals hi ha activitats molt diverses i per a tothom. Resulta que la música és a tot arreu. És present a les cercaviles. Acompanya els capgrossos i els gegants en el seu recorregut pels carrers de la ciutat i acompanya els infants que, amb cara de sorpresa uns i d’angúnia o espant altres, se’ls miren com si fossin sortits d’un conte. També hi ha música per als joves que van a les barraques. Molts grups i de diverses tendències, ja entrada la nit, posen a prova, amb els decibels dels seus aparells, la resistència auditiva dels joves que escolten, que no ballen, el s

La sala de cambra de l'Auditori del Parc de la Devesa va acollir ahir el tradicional concert de Fires del Cor Maragall. Sota la direcció de Sara Pujolràs es van interpretar obres a  capella  de diferents èpoques i procedències geogràfiques. L'any passat el cor va fer 30 anys, en molts dels quals la directora va ser Maria Àngels Alabert.  Foto i text: Diari de Girona, 2/11/2010 Publicat inicialment per Lluís Gil el 2 de novembre de 2010

En Quim i l'Isaac Amics del COR MARAGALL. Encara estic emocionat del concert d’aquest matí.Tots els que hi érem ens ho hem passat molt bé. Aquest Cor Maragall és una altra cosa. Veig que aneu creixent en nombre i en qualitat interpretativa. La presentació d’en Lluís Gil ha estat perfecta. Tots l’hem escoltat  amb atenció, perquè ha dit moltes coses bones de la música. Realment la música omple tots els espais i d’alguna manera o altra els cors de tothom. I què dir del concert? Jo, potser no sóc gaire objectiu, però heu estat formidables. El programa tant ben escollit, la posada en escena, la interpretació, l’afinació i la Sara, amb la seva direcció, ha fet un cor nou. Només de sortir a l’escenari ja es preveia el que seria el concert. Els nervis i la tensió que hi posàveu presagiaven un gran matí de bona mùsica. Es veia que teniu ”feeling”.  Del programa no en puc destacar res, des de la primera peça fins la darrera, per a mí han estat

Ja hem fet el concert d’enguany. Per al públic que no ens havia sentit des de l’any passat, ha estat una bona sorpresa: canvis notables en el repertori amb incorporació de peces amb força ritme i una mica d’exotisme, inici d’introducció d’escenografia i la traca final de la Fuga Geogràfica. A la sortida del concert, en coincidir al vestíbul de l’Auditori amb el públic que sortia de la sala, hem pogut veure com tothom sortia content, amb un somriure obert i felicitava els cantaires que coneixia. Hi ha hagut alguna anècdota emotiva, com ara un excantaire que em deia que s’havia emocionat molt. I alguna altra de divertida com la d’una senyora força gran que deia que el concert li havia agradat molt però que “llàstima d’aquella última peça tan moderna”. Ja li he aclarit que “aquella última peça tan moderna” té vuitanta anys, o sigui senyora, que com a mínim és tan gran com vós. Crec que els cantaires també hem quedat ben satisfets. És clar que hi ha hagut ten

El post que reprodueix la ressenya sobre aquest llibre publicada a la revista digital de PRODIEMUS, em va moure a cercar el llibre i llegir-lo. I, realment, la lectura va ser ben gratificant. És una novel·la que, en general, és apassionant i es llegeix amb molta fluïdesa. Potser amb un centenar menys de pàgines seria encara més llegidora. El rerefons amorós romàntic de Michael, segon violí del Quartet Maggiore, a trossos es fa una mica tediós, potser per massa irreal i poc creïble. Per a un lector que no sigui melòman la novel·la es pot fer feixuga i desaprofitar-ne una bona part de l’interès. Espero de poder comprovar-ho. Per a un amant de la música però, indueix a escoltar i redescobrir els quartets de corda de Franz Joseph Haydn, els trios amb piano, els quartets i quintets de corda de Beethoven i, sobretot, l’obra genial inacabada que s’ha d’escoltar amb tota la concentració possible: “L’art de la fuga”, de J.S.Bach. Vaig desempolsar l’enregistrament d’aqu

La matinada passada en Xicu ens ha deixat. Víctima d'un càncer, en molt poc temps ens ha deixat orfes de la seva mirada, sense la seva encomanadissa alegria i sense el seu somrís franc i sincer. Ja no podrem tornar a cantar plegats ni a escoltar els seus comentaris i consells precisos sobre el que tant estimava, la música i el que tant bé sabia fer, cantar. Fa pocs dies, en una visita amb l'Isaac, a l'hospital, em deia que els metges estaven espantats però que ell no: "Espantats, perquè? Jo crec en el miracle i em penso que tot anirà bé". La FE d'en Xicu no tenia esquerdes, era un creient de pedra picada. Malauradament el miracle no s'ha produït, però això és una altra cosa... Després d'aquesta visita anàvem a cantar un concert amb el Cor Maragall (on havíem cantat plegats). Li vam dedicar el concert i en acabat una cançó (via mòbil). La Laia ha perdut el seu company, el seu amic, el seu estimat Xicu. Jo, nosaltres, hem perdut l

En el concert participatiu d'enguany, que organitza l'Obra Social de "la Caixa" pels voltants de Nadal hi haurà una nombrosa participació del nostre Cor. Trenta-dos som els que ens hem decidit a cantar aquesta meravella del repertori de Mozart. Curta, però intensa, viva i plena d'emocions és aquesta peça que Mozart va escriure per a les celebracions de la Pasqua de 1779. Sembla que aquesta missa deu el sobrenom "de la Coronació"a que es va interpretar a Viena durant les celebracions de la coronació de l'emperador Leopold II o la de l'emperador Francesc I d'Àustria. Missa de la Coronació - Catedral de Mainz Uns quants de nosaltres no podem oblidar el taller de l'Europa Cantat de Mainz, l'agost de 2006. Els assajos amb Erwin Ortner, un director de luxe (fundador del extraordinari Cor Schönberg), el director de les "comas" (indicació persistent, quasi obsesiva, perquè féssim correctament les separa

En Xavier Merino, remenant per internet, ha trobat aquest vídeo de YouTube de dibuixos animats i música de Mozart. Quan el tingueu en pantalla, a la columna de la dreta podeu punxar molts altres enllaços que us portaran a nous vídeos. Val la pena! Gràcies Xavier. h ttp://www.youtube.com/watch?v=k8gvO4_T4mE Publicat inicialment per Lluís Gil el 2 d'octubre de 2010

  Aquest vespre a les set hem fet un concert a l’església parroquial de Cartellà i crec que ha estat un concert memorable per a tots els membres del Cor: l’hem dedicat a en Xicu Petit i la Laia Requesens i els hem tingut ben presents tot el concert, d’una manera especial en interpretar ‘Emperadriu de la ciutat joiosa’, del Llibre Vermell de Montserrat, en què el sentiment, en pensar en la relació d’en Xicu i la Laia amb Montserrat, ha estat més intens.   Hem cantat una sèrie de peces totalment noves per a nosaltres i crec que el resultat ha estat excel·lent. Sempre hi ha alguna coseta per polir, però tots som humans. Estic convençut que l’excel·lència ha predominat constantment i el públic ha quedat molt, molt satisfet. I m’ha semblat que la Sara també.   L’escenografia, molt simple, també ha estat espectacular i ha impactat el públic. Em sembla que sí, que n’hem d’anar incorporant: és agradable a l’auditori i trenca la monotonia de veure’ns drets com estaquiro

2ª entrega de l'Olga: suggeriments per a lacomissió de vestuari... Preneu-ne bona nota!! (A més de les dues fotos, punxeu l'enllaç: https://www.formalfashionsinc.com/   Publicat inicialment per Lluís Gil el 23 de setembre de 2010

L'Olga, amb un excel·lent sentit de l'humor ens ha enviat aquesta fotocomposició. No hauria estat malament...   Publicat inicialment per Lluís Gil el 23 de setembre de 2010

En Xavier Merino ens envia aquesta foto. Així va quedar Nagasaki després del llançament de la bomba atòmica l'agost de 1945 (final de la II Guerra Mundial). La primera vegada que vaig veure aquesta fotografia vaig quedar corprès per la devastació total, absoluta, que representa. Fa poc va morir el darrer dels tripulants de l'avió que va llançar la bomba i poc abans del traspàs va dir que no se'n penedia pas. A totes les guerres e s fan barbaritats per ambdós costats. Recordem, per exemple el bombardeig de Dresden que en una sola nit va ocasionar centenars de milers de morts. Xavier Merino Publicar inicialment per Lluís Gil el 15 de setembre de 2010

      Aquestes fotos corresponen al concert del Festival de Torroella de Montgrí, del 6 d'agost, en el que la Gemma va cantar l'Stabat Mater, de Pergolesi, conjuntament amb la soprano Deborah York i l'Acadèmia 1750. Concert que va ser un èxit. Felicitats Gemma! Publicat inicialment per Lluís Gil el 15 de setembre de 2010

La finalitat d'aquest apunt és donar a conèixer un projecte extraordinari, orientat cap a la recuperació i difusió del cançoner tradicional català. Així ho explica la "declaració d'intencions" que encapçala el web de: PRODIEMUS ,  acrònim  de " Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música ", és un projecte, materialitzat en una pàgina web que va néixer el 2005 per iniciativa de  Marta Orts Alís  amb la voluntat d'oferir un marc virtual de reflexió i de coneixement de la cultura, les arts i la música tradicional catalana en particular i, alhora, esdevenir una plataforma per a la difusió del folklore musical, i més concretament de les  cançons tradicionals catalanes , en tant que patrimoni cultural i artístic dels Països Catalans i com a recurs didàctic. Enllaços d'interès: http://www.prodiemus.com/ http://prodiemus.blogspot.com/ http://www.prodiemus.com/canconer/fitx

En el silenci obscur d'unes parpelles closes que tanca l'Univers en el meu esperit, la música s'enlaira. -Talment, en l'alta nit, puja fins als estels el perfum de les roses. Ella, divina música!, en el meu cor petit fa cabre l'infinit, trencades les rescloses, i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l'oblit. Com les algues que avancen en el pit de les ones entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones, jo vaig música endins, voluptuosament. I mentre el món es perd, adormit a la platja, jo somnio perdut en l'estreta salvatge dels llavis de l'escuma i dels braços del vent. S onet de Màrius Torres, de qui enguany commemorem el centenari del naixement, que em sembla adient, tot i no ser un llibre, per a aquesta nova secció del bloc. Escrit l'any 1937, en plena guerra civil i cinc anys abans de la seva mort, em sembla que és un poema profund, amb un bon r