Blog Cor Maragall de Girona

  Els meus records de fa anys em diuen que abans aquesta data commemoràvem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Des del principi de la revolució industrial milers de dones de les classes populars es van incorporar al treball assalariat sense deixar, per aquest motiu, la responsabilitat de tenir cura de les persones de la família ni la d’assumir les feines domèstiques. Les precàries condicions del treball industrial van fer sorgir, des de mitjans del segle XIX organitzacions femenines que lluitaven per la millora de les condicions laborals, com la reducció de l’horari laboral, la limitació d’edat de treball per a les criatures, la supressió del treball nocturn per a les dones, compensació econòmica per accidents laborals i presa de mesures per prevenir-los. A l’origen d’aquesta diada hi ha la vaga femenina de les dones nordamericanes el 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, el 25 de març de 1911. En aquesta darrera hi treb

  El cap de setmana passat vam estar treballant amb uns quants companys i companyes del Cor Maragall i amb el mestratge de la Glòria Garcés, tècnica de cant per millorar les nostres interpretacions i gestionar la nostra veu a fi de treure'n el màxim de profit i aconseguir un millor so amb tots els amics i amigues que en formem part. Ha estat intens, però també eficient, eficaç i divertit. Vam començar dissabte a la tarda, primer un xic de relaxació i jocs de grup per anar agafant sintonia de cor. Després unes quantes vocalitzacions i tot seguit va començar el treball per cordes amb la Glòria. A les 8h tancàvem la sessió del dia per poder sopar i desprès, com cada any, tocava fer assemblea. Vam repassar l'estat de comptes i cada comissió va explicar un xic el que havia treballat durant el 2023, i es van presentar els objectius per al 2024. Com sempre, tothom va poder dir-hi la seva i no vam tenir cap daltabaix rellevant. Hi ha incorporacions a les comissions i alguna bai

  Concert de Sant Esteve El dia 26 de desembre, a les 7 h de la tarda i en el marc de l’Auditori “La Mercè” de Girona el Cor Maragall va oferir el tradicional i nadalenc concert de Sant Esteve, dirigit per Sara Pujolràs. Un repertori molt variat, de diverses procedències i estils musicals conformaren una vetllada familiar, gratificant i emotiva. Es por dir que l’esperit del Nadal embolcallava de pau interior i alegria els cors de tots els assistents, que, com sempre, van gaudir de debò. A més, el públic es va sentir implicat i participatiu, amb detalls –de decoració i d’altres tipus- que l’organització del concert va posar a l’abast de tots els assistents. El repertori musical va ésser extens: -           E la don don  – anònim del segle XVI -           En natus est Emmanuel ! – Michael Pretorius (1571 -1621) -           Joia en el món – Lowell Mason (1792-1872) -           Allà en un pessebre – Nadala   nord-americana; harm. J.E. Spilman (1812-1896) -           Acla

Presentant el concert   Al diccionari, hi ha una entrada que defineix el mot UNÍSON així: En conformitat de sentiments, concordadament. Produint la mateixa nota o melodia. Segurament molts sabeu que als cors, els directors demanen que ens escoltem molt entre els cantaires per sonar com una sola veu, i que en un cor és necessari que tots anem junts per aconseguir la sonoritat desitjada. Tots som un. Aquest any amb el nostre concert volem posar un petit gra de sorra a la conscienciació en el canvi climàtic. Amb les nostres cançons només volem remarcar que el món que tenim, aquesta terra que és la casa de tots, necessita que la cuidem perquè segueixi essent la nostra llar. Un gra de sorra no fa la platja, però tots plegats i a l’uníson , podem ser la música del canvi. Però el concert d’avui és especial per a nosaltres, el Cor Maragall, perquè el volem dedicar a l’ Iris Martí i Pujolràs . El 9 de setembre va patir un atropellament greu que no va poder superar i ens va deixar. P

  El concert de Tots Sants d’enguany va tenir un caràcter i unes característiques especials. Quan el 9 de setembre passat la nostra companya, gairebé –si el Cor és com una gran família- familiar, Iris Martí i Pujolràs, morí a 21 anys a causa de l’envestida d’un cotxe, conduït per una persona sense carnet quan ella circulava amb bicicleta, tots els components del Cor Maragall, especialment els seus familiars i la seva parella, vam quedar immergits en un dolor que molts encara no hem sabut o pogut remuntar. Malgrat això al cap de relativament pocs dies vam reprendre els assaigs per a aquest concert que va ser un homenatge a l’Iris. Especialment la Sara, directora del Cor, i la seva família van fer un gran esforç per aconseguir-ho. I finalment el concert va ser possible. Un concert en què vam posar tot el nostre esforç, tota la nostra capacitat, per assolir un bon resultat i molts dels assistents ens van dir que ho havíem aconseguit. Un amic em va dir que el seu fill, que era al concert

  Tenim les Fires a tocar i, com cada any, treballem intensament en la preparació del concert, ja tradicional, de la diada de Tots Sants a l’Auditori de Girona. Amb una novetat: el concert serà a les sis de la tarda . El concert l’hem titulat UN-Í-SON perquè cal que tots, com a membres de l’espècie humana, ens sensibilitzem vers el canvi climàtic que ja patim en forma de llargues sequeres, pluges torrencials, temperatures cada vegada més elevades i fem el que sigui al nostre abast per evitar-ne o disminuir-ne les conseqüències. Entre tots hem malmès el planeta i cal que entre tots, sense discrepàncies, el salvem per al bé i la felicitat de les generacions que vindran després de nosaltres. El nostre Cor Maragall, amb aquest concert, vol mostrar la bellesa de la natura mitjançant els quatre elements: aire, terra, aigua i foc/llum. Salvi de Castro, narrador habitual del concert, serà el druida que trobarà la fórmula d’un beuratge màgic que ens farà prendre consciència de la gravetat d

  El mes de febrer vaig tenir notícia de la publicació d’aquest llibre gràcies al blog Totxanes, totxos i maons que el crític literari Joan Josep Isern manté al diari digital Vilaweb . El títol del llibre em va cridar l’atenció i, en haver llegit el que en deia Isern, em va atraure de seguida. L’autor, Oriol Pérez i Treviño , és musicòleg i assagista i, entre altres coses, crític musical del diari El Punt Avui . Ben segur que si sou lectors d’ El Punt Avui i aficionats a la música deveu haver llegit alguna o algunes de les seves crítiques, que destaquen pel to espiritual i poètic   amb què solen ser redactades. El llibre porta el subtítol Un dietari personal en forma de pelegrinatge pels cicles de cantates de Johann Sebastian Bach i s’obre amb una dedicatòria que diu: “Als meus pares per haver-me mostrat i ensenyat allò tan fàcil de dir, i difícil de fer: estima’m quan menys m’ho mereixo   perquè és quan més ho necessito”. A la Introducció l’autor explica que fa molts anys q

  Fa uns dies vaig llegir a Vilaweb la recensió que Xavier Montanyà va fer del llibre “El violí d’en Lev. Una aventura italiana” de l’escriptora anglesa Helena Attlee. Una recensió excel·lent, extensa, profunda i sensible, que fa venir moltes ganes de llegir-lo. En copiaré algun fragment i, si com a mi, us fa venir ganes de llegir el llibre n’estaré content. La recensió completa la trobareu a https://www.vilaweb.cat/noticies/vida-violi-historia-europea/ . Diu Xavier Montanyà: “ Per a mi una de les revelacions literàries de l’any 2015 va ser la lectura de La terra on floreix el llimoner. La història d’Itàlia i els seus cítrics , d’Helena Attlee. (...)La nova aventura italiana d’Helena Attlee va començar amb la fascinació, o l’enamorament, que va sentir en el més profund del seu ésser quan va sentir parlar aquell violí per primera vegada. Era en una petita ciutat de Gal·les, en un concert de música klezmer , típica de les comunitats jueves de l’est d’Europa. “Era una veu prou potent per

  Dos cantaires del Cor Maragall assistiren al Gran Teatre del Liceu a la representació de l’òpera Parsifal i van quedar molt descontents de la versió i l’escenografia de Claus Guth. Van mostrar per carta el seu desacord al director general del teatre i volen fer públic, mitjançant, el nostre blog el malestar interior que els va deixar la representació. A l’atenció del senyor Valentí Oviedo, Director General, Gran Teatre del Liceu. Distingit senyor, Alguna altra vegada els hem fet arribar les nostres impressions de les escenografies d’algunes de les òperes representades en aquest teatre del qual vostè, ara, n’és el Director General. Gosem insistir perquè creiem en la importància d’argumentar el sentit crític  mostrant-lo a qui correspon, per si li sembla tenir en consideració el nostre argument i, potser, ajudar a millorar les produccions operístiques. Al Liceu venim a veure les òperes on cadascú ocupa la seva funció. Parlem de Parsifal: l’autor és Richard Wagner. Claus Guth és el dire

  Cant Comú El 21 de maig passat vam participar, com d’habitud, al Concert Solidari a benefici de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, enguany per novena vegada. Al concert fet a l’església parroquial de Sant Feliu, també hi participaren el Cor Veus de Can Puig i el Cor Les Marín, ambdós de Banyoles i el Cor Sol Ixent de Fornells de la Selva. Aquest concert sol coincidir amb la clausura de la setmana de Temps de Flors. En sortir del concert les brigades municipals ja treballen intensament per desmuntar els muntatges que hem pogut contemplar i admirar durant una setmana. Potser per aquest motiu és habitual aplegar a la bonica església romànico-gòtica un gran nombre de persones que passegen pels espais florals. Cor Veus de  Can Puig El nombrós públic acollí calurosament tots quatre cors. Actuà primer el Cor Veus de Can Puig, seguit del Cor Les Marín i el Cor Sol Ixent. El Cor Maragall fou el darrer a cantar. La nostra actuació fou seguida pel Cant comú que aplegà prop d’un centen